"Ni contractat a una agència" va ser la primera reflexió en trepitjar un nou continent (Oceania) i país per a mi com és Austràlia.
 |
| el meu País des de l'aire. |
Un viatge maratonià de més de 30 hores (escales a Brusel·les i Abu Dhabi incloses) per arribar a un aeroport inmens i començar amb els famosos registres i check points. Hora i mitja per passar varis controls (es que no se'n fien de mi? jeje) i sortir per aquella porta tan famosa de 'Arrivals'.
Aquella sensació tan maca que suposes tindràs algun dia quan arribes al lloc de destí. Habitualment Barcelona, on t'esperen els teus... per primer cop i molt més intens a l'estrager. Dóna gust tenir aquests Amics (si en majúscules!) i que matinin el dia que no treballen per venir-te a buscar a l'aeroport i portar-te a casa. Si si, a "home, sweet home", sense aquell neguit de trobar-se perdut en arribar a un lloc desconegut (on coi estarà la parada de bus? quina direcció tinc que pendre? haig de canviar moneda?)
Dutxa i descans. Jet lag... es que és hora de dinar? o esmorzar? hora d'anar a dormir? matinar?... Amb l'horari canviat i un copiós dinar gentilesa dels aussies' Rusi&Carlota (per enriure-se'n de la Preysler) enfilem cap al port, on hi ha festa organitzada de la academia d'anglès. "Boat Party" en diuen.
 |
| Stefani', me & Rusi. Amfitrions d10! |
Festa i desenfrè a les 7 de la tarda. Gent disfressada (clar, és Halloween... i la Castanyada?), etílicament eufòrica, dues sales que fan de 'disco' on sonen clàssics (per dir alguna cosa...) asiàtics esbojarrats (a centenars!) i promos pizza slice&beer. El millor de tot?: unes vistes impressionants del skyline' de Sydney, on destaquen el Harbour Bridge i, com no, l'Opera House. Com si en la nostra primera cita, la ciutat decidís no deixar-se res a mostrar i es posa el seu millor vestit de gala.
 |
| Sydney Opera House |
Dos dies a la ciutat per comprovar els tics americans de la segona ciutat més cara del món. Si, no tot és positiu per un català a una city' com aquesta. Perdoneu el símil, però Sydney té el dubtós honor d'haver-me servit al cervesa més cara de la meva vida... 8 dòlars! Que a canvi vindrien a ser uns 6€ per una mitjana'. I no només això... comprovar les cartes / menús dels restaurants convida a posar-se el davantal i cuinar qualsevol cosa a casa en dinars i sopars. Preus de lloguer, botigues... dónen a entendre que els australians de Sydney viuen molt i molt bé (ja cal que controli les despeses durant aquest mes de ruta...)
 |
| Pyrmont Bridge, al fons Sydney Tower |
 |
| Hyde Park & St Marys Cathedral |
Comprovo també que segurament serà la ciutat més cosmopolita que he conegut. Les arrels angleses del país, així com la proximitat amb nombrosos països asiàtics, fa que la barreja de nacionalitats i cultures sigui un tret diferencial. Curiós també l'estil de vida dels asiàtics de la ciutat. Introvertits i no molt socials (perdoneu l'estereotip) al nostre País, simpatiquíssims, esbojarrats i sociables a Austràlia. Com deixats anar de les amarres i tradicions dels seus països, mostren una cara desconeguda per a mi. (i la veritat es que són molt gracioses i graciosos! )
...
Un cop reflexionada la primera impressió, com si la nostra relació hagués d'anar a més, ara el país em convida a passar un parell de dies més per la city, amb guies de luxe, companys de casa afabilíssims (thanks Ged & Nadia) per seguir amb excursions a les Blue Mountains i el posterior lloguer de la campervan per enfilar la costa est. Seguiré informant de la gira...
 |
| Sydney skyline i un autòcton en primer pla |
Una abraçada amigues i amics!
Salut i castanyes!
Com a Ipod, intentaré també fer diari 'musical' del viatge.
A destacar, m'acompanyen aquests dies The Strokes i la cançó (més que adient!):
