Platja a ple Novembre... Lamington NP - Sprinbrook NP - Gold Coast

Dóna la sensació que era ahir que enfilava amb el rodalies en direcció aeroport de Barcelona i ja fa més de 3 setmanes...

Austràlia però, no dóna temps a entretindre't amb els records i vol que continuïs amb el non-stop per tal que la gaudeixis com cal. A 10 dies de volar cap a New Zealand (usti tu, te'n adones Sko?! em pregunto sovint...) queden molts km a fer (tants com 1700...i llocs per visitar)

Tornem però allà on ho havém deixat...

Lighthouse de Byron Bay

Byron Bay encanta al visitant per la combinació equilibrada de tranquilitat i ebullició en un poble costaner (si, malgrat tot té vora 17 mil habitants). En una destinació freqüent entre backpackers (motxillers), mostra les diferents cares a gust del visitant. Tot un passeig kilomètric arran de platja de sorra blanca i fina, amb les ja famoses barbecues, zones de picnic i el conegut Lighthouse com a punt més a l'Est del país.

Ja de vespre-nit, després de una migdiada de campionat a la platja (si, de platja i a 30º en novembre...jejeje) decideixo d'aventurar-me pels diferents bars en busca de sociabilització. Viatjar sol provoca un sentiment contradictori de "vaig al ritme que jo mateix marco" contraposat amb el de "usti, tinc ganes de compartir tot el viscut..." Emplenat el carrer principal de bars amb promocions de beguda + mean meal acabo al mateix que la nit anterior "Railway Friendly Bar" on la música en directe és de qualitat.

Allà conec el Ryan, australià cansat de la jet set de la Gold Coast (més endavant en parlaré) té previst d'instalar-se en l'equilibri de dia-nit que ofereix Byron, on la gent no té "tant pujats els fums"...

Deixats endur per la conversa acabem entre pints' als diferents bars del poble i les rises entre les diferents costums dels nostres països són freqüents. Gran paio el Ryan, que s'ofereix a donar-me classes de surf. (impossible per mala sort, doncs si em quedo més dies a Byron desajusto un timing de viatge ja prou 'enquadrat'...)

Ja "cansat" de sol i platja (irònicament*) enfilo cap a hinland a gaudir de més National Parks. Amb base a Murwillumbah (pocs pobles amb nom més extrany hauré estat...) enfilaré trekkings cap a Lamington i Sprinbrook NPs.

Natural Bridge, Lamington NP

Rainforest', aus i rèptils silvestres i formacions com el 'Natural Brige' a Lamington Parc mostren altre cop l'enorme riquesa natural d'Austràlia. Conviden doncs a viatjar entre platja i muntanya sovint (de Byron a aquests Parcs hi ha escassos 70km)

Els trekkings i bushwalks, estan arreu marcats i no dónen peu (mai millor dit) a perdre's. A més, tots els parcs ofereixen punts d'informació suficientment elaborats i cuidats per tal que puguis identificar cada un dels elements que et trobes en caminates de 2 a 5km aprox.

Descansant a un càmping d'allò més surrealista a Murwillumbah (aquest cop triar-ne un de barat té les seves conseqüencies... ;-( començo amb una excursió al mont Warning, de qüasi 1200m. Aquest cop si, l'excursió demana més esforç en una 'ascenció' més llarga de 10km (entre anada i tornada) amb un fort desnivell final. Les vistes en fer el cim, però, són espectaculars!

Mont Warning ... "cuidao'! "

rainforest Sprinbrook NP



i el cim!














Springbrook NP ofereix també vistosos 'lookouts' (miradors) i waterfalls com les de Purling Brook, un salt d'aigua de més de 100m d'alçada amb unes vistes impressionants que bé valen els 6km de caminata...

Després d'aquests dies envoltats de paratges naturals i de caminates per mantenir-me una mica en forma (això de no fer esport es nota...) Tornem amb l'Smartie cap a la costa, per enfilar la famosa Gold Coast i la mítica ciutat de Surfers Paradise...

Surfers Paradise

Platges d'insomni on omplirles seria tota una quimera... skyline de vertigen i milers de turistes en una versió a petita escala de L.A.

El culte al cos és com una espècie de manament a la Gold Coast. Realment un mateix s'ha de treure tots els complexes de sobre per no acabar amargant la cerveseta amb la barbecue arran de paltja.

Amb aquest nom, (Surfers Paradies) dóna a entendre qui pobla realment les platges...
Així, caurem en la temptació i provarem de fer unes hores de classe d'aquest esport que tant i tant es practica aqui on, les condicions de les platges son ideals per a 'lliscar entre les onades'... doncs son infinites.

Gaudint les hores de surfeig (o l'intent, vaja) fa adonar-se'n un mateix de la dificultat que comporta ja no surfejar, si no que mantindre's enpeu damunt la taula.

Acabada la classe compartida amb gent d'arreu del món (xinesos, coreans, anglesos, americans...) enfilarem cap a la city de Brisbane!

A veure que em depara...


cuideu-vos molt!
abraçades a tutti!


No podia fallar en Jamiro al meu Ipod:
You give me something!



El viatge és el camí... Barrington NP, Port Macquarie, Bayron Bay

Qüasi 1200km en 6 dies... La veritat és que pot semblar molt pensant que estic de vacances, però el país s'ho val.

 

hora de sopar... port de Forster

En moments en que la quantitat de llocs, platges, paratges a visitar supera el temps disponible, un mateix es perd dins la Lonely Planet.
"We recomend to visit..." "amazing place..." i suma i suma... Això fa que, si no pares a temps, pugis i baixis de la Smartie per fer centenars de km sense adonar-te.
En un non-stop week (i perdoneu totes les expressions en anglès, però si aquest blog ha de reflectir el viatge és així com em surt...) vaig fer parada a Forster, poblet coster per tal de dormir just abans d'enfilar cap al parc natural de Barrington. Sense deixar de banda els àpats (això si!) enfilo cap a Gloucester per informar-me de les diferents zones d'acampada que pot oferir el parc.
D'allà, a la oficina de turisme (impecable el servei, a tot poble on puguis arribar! #perdoneuperoalguhohaviadedir) trec en clar diferents caminades i lookouts* (miradors) que ofereix aquesta reserva a uns 70km aprox de Gloucester.

Barrington Natural Park

Una hora llarga de trajecte per arribar on el paisatge és una delícia. Sorpèn com de inmensos son els parcs naturals aqui (i que consti que m'estimo molt els meus (montnegre - montseny) però clar, estem parlant d'Austràlia! jejeje

El paisatge canvia en un no res, ara toquen prats, turons verds que semblen camps de futbol rasurats al milímetre (riute'n del Bernabeu!) i que evoquen a una aturada per capturar instantànea. I si, dec portar més de 300 fotos (no faré passi' a la tornada, tranquils!) però val la pena!

Petita decepció en comprovar com, en la zona d'acampada prevista a Devil's Hole, no hi havia ni una sola ànima. Els plans van girar cap a "no em penso quedar a dormir aqui sol, amb aquest nom"...
Giro cua no sense abans parar a tots els lookouts previstos i au, 100 km més a l'esquena (si, la smartie no és un enginy de comoditat que diem) i arribada a Port Macquire.

Ara si és temps de fer 'stop'! Descansar, dormir, buscar el millor camping relació preu-qualitat, facebookejar i prendre'm un dia per a mi! Bé, fer dissabte a la furgo (vaig endur-me tonelades de pols de l'anterior parc), bugades, running i relax...

Així trobo el Big4 holyday, on realment, s'està de perles! Amb un sopar com deu mana, (diga-li déu, energia, ente, ser... que més dóna!) em proposo el dia del koala per demà. Si si, tal i com llegiu! Visitaré un parc semi-salvatge i l'hospital de koales de la població per veure in situ aquests animals tan curiosos...

la tant buscada foto...

En el parc em sento realment com un guiri' (i mira que procuro evitar-ho...) i a l'hospital de koales realment interessat en com els cuidadors (voluntaries i voluntaris) dediquen el seu temps a preservar una espècie que, amb l'enorme creixement de la població al país, és veu afectada.

Cuidadora amb un koala

Un cop acabat el koala day, em deixaré perdre pel poble. Aprofitar els estants que tenen a les platges per fer un home-made barbecue... Aquests australians s'ho munten molt bé. A cada platja (no exagero) tenen una espècie de cabana amb una o dues planxes. En prémer un botó, aquestes s'escalfen per tal que hi puguin cuinar les inquantificables tones de carn que deu consumir la població.

Deixant de banda l'exageració, dóna a entendre el concepte que tenen de live friendly'. Mentre ho deixis tot net i en facis un bon ús, això ho tindràs disponible sempre... i gratix! (Penseu que seria possible a casa nostra? Aqui deixo la pregunta...

Port MacQuarie, lamb steak' davant del Pacífic

Arriben però moments de nostàlgia. Ganes de compartir estones de barbecue, relax, una birreta a les desèrtiques platges de sorra blanca amb molts de vosaltes (que llegiu el blog, segur!) Tet, t'en faries un fart de gaudir entre carnaca! jejeje
I veus grups de joves, amb les seves neveretes plenes de ... (bé, ja sabeu!) i au, a passar les hores davant del pacífic! ... veieu com si que us trobo a faltar!!!

Però bé, deixaré projectes com aquest (barbecue a la platja) per la tornada a casa. Toca agafar un llibre, el diari de viatge (plasmat en aquest blog) o simplement deixar passar el temps davant de les inacabables crestes de les onades que una i altra vegada repliquen a la cala.

Deixarem de posar-nos nostàlgics i pensarem altre cop en reempendre la ruta. Queden 15 dies (que?? merd...!! jejeje) i més km a fer! així que enfilarem la motorway 1 cap a Byron Bay!

Parada a Coffs Harbour

Dimecres de kms...(que ha fet el barça? que passa a casa nostra? continua plovent?) amb parada per gaudir de les vistes de Coffs Harbour i dinar, arribo de nit (bé, vora les 9...) a Byron per just aparcar en lloc poc visible i veure aquest famós poble costaner conegut per la seva animació i nocturnitat!

platja a 10 de Novembre...

No decepciona en aquest sentit, en un tres i no res ja em trobo amb una pint' de Carlton en el Railway Bar on amb la música en directe m'adono que pocs australians habiten la nit aquí...

Sembla realment que en aquest poble tothom està "de pas"...

Despert ja (tranquils, no vaig allargar molt la nit...) miro el termòmetre de la farmàcia i ... carai 34º!
Déu ni do per un 10 de novembre... no??

Vist en un banc de Byron Bay...

i la nit passada va sonar Dan Hannaford al Railway Bar de Byron.

una mica de música local...

Salut família!

Manly, les Blue Mountains i l'inici de ruta amb l'Smartie!

Els dies a Sydney passen volant... Amb els grans amfitrions treballant d'allò més, (No és fàcil mantenir el nivell de vida que porten els australians a la city) intentem combinar-nos-ho per tal de gaudir d'estones plegats.

Platja de Manly

Partidet de futbito' al Carmichael Park i excursioneta a Manly, per veure els amics australians (Tally i Jimmy) en la que serà la primera de les famoeses barbecues' aussies'. Es nota que son bona gent, d'aqui a que l'Stefi i en Russi hagin decidit d'anar a viure amb ells. Estaran més còmodes i estalviaran en el lloguer...

Deixant el continu moviment de la ciutat enrere, m'escapo dos dies al Parc Nacional de les Blue Mountains. A poc més de 140 km de Sydney, es troba aquest parc amb infinits accidents geogràfics per descobrir. Amb 2 hores de tren a Kattomba, i l'encert de escollir el Backpacker "Flying Fox" inicio dos dies de 'tocar natura'... ja només en el registre, conec a la Iris, una dona suïssa que també acaba d'arribar i que m'acompanya en ambdues excursions.

Three Sisters, Blue Mountains NP

En Ross, propietari d'aquest hostel tan recomanable (per preu i serveis) ens proposa per aquest primer dia, una excursió marcada en un circuit circular al voltant de les Three Sisters. Formació a la muntanya que rep aquest nom pels tres 'pics' que la formen.

Durant el camí trobem nombrosos salts d'aigua i camins humitejants acompanyats del so de la diferent fauna del parc. Amb tot, sembla a vegades que estiguis en mig d'una selva tropical.

Caminem durant 3 hores en un circuit amb força desnivell però les grans vistes finals s'ho valen. Les Blue Mountains, anomenades així pel color que adopten observades des de la distància, ofereixen mil 'bushwalks' o trekkings diferents, així com petits racons en que es respira gran calma i tranquilitat.

Ben enfilada la tarda, la Iris s'ofereix a preparar el sopar que compartirem en el petit i sempre 'friendly' menjador del hostel. Per normativa, es prohibeix l'ús d'internet de 6 a 9 del vespre, per tal d'afavorir la comunicació entre els motxillers.

Ja a l'endemà, decidim que farem una excursió a la Hanging Rock. Unes 2 hores de caminada bé es valen les impressionants vistes que es tenen des d'aquesta formació rocosa prop de la població de Blackheath (10 min de Katoomba)

Amb la Iris i en Martin (un altre suïs també del hostel) entretenc el camí sota un sol de justícia (si, aqui voregem els 30º ja...) tot practicant el meu anglès (oju!) i explicant-nos la vida. Podria arribar a la conclusió de que a Suïssa viuen bé, molt bé.

Ja a la Hanging Rock, la panoràmica de tot l'entorn natural que rodeja aquesta formació és espectacular. Ni un bri de humanitat. Sols, amb el silenci que aporta la zona i només interrumput pel fort vent que bufa. Ens la juguem i fem el petit-gran salt de un metre aprox que separa la hanging rock del penya-segat. Adrenalina per mil·lèssimes de segon. Llavors, la sensació d'estar en un pont penjant 'natura' impressiona. Però no més que les vistes. Les imatges parlen per si soles...



Hanging Rock ... m'hi veieu?



 

Acabada l'excursió és hora de tornar cap a casa'. Acomiadar-se del companys d'aquests dies i enfilar cap a Sydney. Els dies apreten i toca començar a enfilar cap al nord.

Dijous de lloguer i mudança (els Russiñol-Caviedes es mouen a Dee Way) en un dia de bojos que poc més i ens porta a l'estress. El lloguer de l'Smartie no resulta ser tan fàcil i la mudança (amb una propietària que 'té lo seu') tampoc. Al final ens en sortim com diuen els Manel, i passaré la última nit a la city al pis de la Tally i en Jimmy, a punt per començar a enfilar cap al Parc Nacional de Myall Lakes.



Smartie & me, i cap a la East Coast



Ben equipat...

Començo divendres matí direcció Newcastle, per superar aquesta ciutat cap al nord i prenc com a referència la població de Bulahdelah, la més gran dins del Parc Nacional de Myall Lakes. La zona, més verda de la que esperava, respira platja (tan de llac com de mar) per tots cantons.

Decideixo buscar el camping el més a prop possible del mar. Amb la idea de fer un banyet i contemplar els surfistes, em recomanen el camping de Treachery. Un cop allà, el paisatge enamora. I el Pacífic (perquè encara no ens coneixiem abans) em dóna la benvinguda.

Seal Rocks, una càlida benvinguda del Pacífic

Els australians són els reis de les barbecues... només cal veure l'ambient al camping. Són les 7 de la tarda i, mentre em preparo el plat de pasta, ells es reuneixen vora al foc (si, poden fer fogueres al càmping) tot fent cerveses (mooooltes!) i preparen per posar tota la carn a la graella que ells mateixos porten. Sembla com que qualsevol àpat que es mostri especial té que incloure kcal a dojo i litres civada de la bona!

Calma al llac Wallis

Aixecant-me ben d'hora (Guardiola dixit) 06.30h d'un dissabte! (com canvïen les coses eh?) em decideixo a reempendre la marxa direcció al llac Wallis per fer una parada a esmorzar.
Racó idílic per distreure's amb la calma del llac i per preparar la següent parada del 'on tour': Forster. De camí, la "Seven mile Beach" ...



 

Els surfistes, amos del Pacífic.



Sona a l'Ipod que (yeah!) puc endollar a l'equip de la furgo:
Daft Punk - Around the world!

Cuideu-vos família!