Ara farà un any...

Ara farà un any…

Amelie soundtrack i un Word en blanc…

De nou el duel… el full buit, totalment disposat per ser emplenat.

Mil idees, frases, records per bombardejar… no en seré capaç sense que caigui una llagrimeta (si tan de bo en fos només una…)

Serà dur, segur. Però gratificant alhora. Fer aquest exercici de memòria m’anirà bé. Per sortir d’enterbancs, per recordar aquella dita de “tot temps passat va ser millor” que només firmo si és per parlar del gran viatge.

 #cosesdelatur-ontour…

Avui fa un any em trobava just davant la porta d’embarcament destinació Brusel·les, escala d’AbuDabi alhora escala abans d’arribar a Sydney.

No patiu, no resumiré 7 mesos de viatge altre cop per vanagloriar-me.

Aquesta entrada, com a darrera del blog, pretén tancar el cercle.

Pretén (egocentricament,) servir-me d’ajuda, gaudir de tants petits i íntims records.

Fer un film de fotografíes de postal en la ment i evaïr-me en un dia gris com el que m’acompanya.

Des de la tardor del 2011 fins a 25 d’Octubre del 2012: Un any… i quin any.

Mesos i mesos descobrint, explorant, coneixent, intercanviant… viatjant.

Descobrint nous països. Molt diferents entre si: la yankee Austràlia, l’amor platònic natural a New Zealand… però també l’exotisme del Vietnam, la tendresa i el somriure de Cambodja, la pau i la tranquilitat de Laos…

Explorant nous racons naturals, espècies animals, llacs, pics, muntanyes… fent rutes kilomètriques en els alps NZesos, filosofant en platges majestuoses, treballant en arrossars infinits entre ètnies desconegudes, acampant entre dingos en illes australianes, conduint entre dunes, escalant volcans, visitant temples sagrats kilomètrics, contemplant gèisers…

Coneixent tribus, gent, persones… amigues i amics (i potser una mica més i tot…)

D’Austràlia i Nova Zelanda. Espanyols, vascos i catalans (que la Terra sempre tira). Però també francesos, italians, belgues, alemanys, escocesos, noruegs, alemanys, holandesos,… americans, xilens, argentins,coreans… xinesos.

Intercanviant experiències amb tots ells.

Amb natius, per descobrir realment com viuen, què senten, com mengen, com ens veuen… i amb els altres motxilers.

 Intercanviant vivències, rutes, consells, dinars, sopars i més d’una i dues cerveses.

Compartint molts moments únics com un cap d’any a peu d’un llac a ple estiu. O un halloween a Sydney… una dança maorí o un ritual khmer. Compartint moments màgics, llargues nits de tertúlia, tradicions, abraçades, somriures…

A totes i tots , si en algun moment compartiu aquestes línies … //takk og se deg snart! // Dank und bis bald! // merci et à bientôt! // grazie ea presto! // Thanks and see u! // 感谢，并看到您的到来！// Gràcies i fins aviat!

 …

Però també recordar aquella nostàlgia.

Aquella que va tenir tant i tant poder que va aconseguir fer-me tornar.

 Nostàlgia de tot el que significa la paraula Casa.

La comoditat, la llengua, el clima, el menjar…

Les tradicions… l’entrenar entre setmana, la birra de divendres tarda , els bastons de dimarts i els concerts de Festa Major.

El seguir anant de Gira…

La familia…

Els amics.

La famosa nostàlgia que ara m’evaeix de la realitat per recordar el viatge i que llavors em servia per evaïr-me de la ruta i recordar-me dels de Casa.

Bonica contradicció…

…

Quan iniciava aquest viatge m’asseguràveu que res canviaria.

Que tornaria de tants i tants kilòmetres, vols, rutes i caminades i tot seguiría igual.

Que “la cosa no està tan bé per aquí”…

Que “quina sort que tens”…

Que “aprofita tant com puguis…”

 I jo anhelava que si alguna cosa havia de canviar no siguéssiu vosaltres.

Com aquell cap de setmana d’Octubre ple de comiats… Merci.

…

El blog queda aquí, però el viatge segueix.

La ruta será més monòtona però no menys divertida.

Nous projectes a l’horitzó… nou estil de vida, noves avenutres, noves lluites … i més reflexions.

“Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta
i, quan sereu deslliurats,
tingueu ben present no aturar-vos…

Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit… “



Tren amb destinació... Bangkok.

Diumenge 6 de maig de 2012. 4.25 am a bord del tren amb destinació capital de Thailàndia. Un  tiarro' de 2x2, membre de la tripulació, m'ofereix cafè, i no deixaré escapar l'oportunitat d'obrir el laptop i escriure una nova entrada per al blog.

Enfilant el Mekong...

Entrada que escric des de la llitera número 21 (podria ser més ideal el moment?), camí del Sud altre cop, com al Vietnam, deixant ja la guia del Mekong, per enfilar-nos ara cap a la capital Thai,... un altre 'nou país', nova llengua... i una gran ciutat (again).

Entrada que començo quan el tren encara no ha arribat al seu final de trajecte proposat. Entrada que imagino on acabaré de redactar... i qüasi amb quines paraules.

Sensacions? Expectació màxima.
Sorpreses? La intriga la reservem millor pel pel final...

Wat Phu...

Deixàvem Pakse per enfilar cap a Savannaket en el darrer post al blog. Abandonàvem la ciutat  d'estil colonial francès (com vàries aqui a Laos) a la riba del majestuós riu Mekong, centralitzador dels nuclis de vida de tots els països per els que circula.

Visitàvem, amb una 125 llogada (i van...?) les runes de l'antic temple de Wat Phu Champasak.  40 km al sud de Pakse, aquest antic complexe religiós khmer recorda, a petita escala, a les runes d'Angkor Wat. A la falda del mont Penis (adoració per tot el que pugui tenir forma fàlica, símbol de fecunditat), el temple de més de kilòmetre i mig de llarg, engloba diferents característiques que recorda al famós i mastodòntic centre neuràlgic de l'antiga Cambodja. De fet, es creu que existia una ruta en línia recta per arribar a Angkor des de Wat Phu...

Declarat patrimoni mundial per la Unesco el 2001, la obsessió per una bona localització portaren aquest temple a viure' entre la riba del Mekong i el Phu Khuai, zona rica i fèrtil per al conreu i l'abundància d'aigua.

El fet que Wat Phu es construís en diferents alçades tot aprofitant la vessant de la muntanya a la que resideix incrustat, fa que les vistes que s'obtenen de la vall un cop al punt més alt, siguin de postal. No resulta difícil imaginar-se la vivacitat de les ciutats que deurien existir llavors, amb centres al temple i al nucli poblat vora el Mekong...

de postal...

Cap al nord i a Savannakhet, per trobar-nos amb una qüasi còpia de Pakse, amb una ciutat menys concorreguda ara, però que conserva vestigis francesos i centra la vida al voltant del Mekong (com no) que fa de frontera entre Laos i Thailàndia, amb el comerç i transport que això comporta per la zona.

No deixàrem perdre la oportunitat amb la Tsui de degustar les famoses barbecues vora el riu, a preus assequibles per tornar un xic al menú carnívor acompanyat de la omnipresent BeerLao.

coneixent els 'locals'...

A Laos, com a Cambodja, es respira aquella autenticitat de pobles, gent, vida... anclada encara en una època diferent a la que coneixem els europeus. La calma regna en tot moment, les carreteres, en condicions non-òptimes, son poc transitades i l'estrès pel benefici, pel negoci, sembla encara embrionari. La xafogor en aquesta estació de l'any és insuperable, buidant les bateries del cos amb poques hores, donant a entendre que les hamaques i les migdiades arreu no són perquè si.

Ens perdrem amb moto per un circuit en forma de loop per les petites poblacions de Ban Lak 35, Ban Don Dok Mai, Ban Sakhon... per empolainar-nos de polsim de color roig tot conduint per carreteres no asfaltades, per deixar-nos abarcar per munts de monkeys' un cop parem per resposar a la reserva del llac Sui.

omnipresent Beer Lao

Coneixerem a locals, entusiasmats per la visita, engrescats a parlar laosià que ens esforcem a entendre, i encuriosits per la lonely planet i la possibilitat d'aprendre un xic d'anglès gràcies a la traducció de frases essencials que ofreix la guia.

Smoothies de meló, pinya, papaya, coco... per refrescar-nos mentre assaborim un mango acabat de collir que aqui serveixen amb un xic de sal... originals, amb els ulls un xic més rasgats que al país company del sud, però igualment afables i conciliadors... i alegres.

Cap al nord ens trobarem ja a Vientiane. Capital de poc més de 250000 hab, però el ritme no és gaire més frenètic que diríem.  Aqui ja abunden els tuk-tuks (cansiiiiiinos), les motos i la xafogor persistent. Ens retrobarem amb en Mathieu, company i amic de ruta per Cambodja, al que acompanya el seu germà, en Seb, formant un duet francès ben animat i divertit que recorda temps passats a NZ altre cop.

Vientiane de Temples...

Punt i seguit mereix el fet de conèixer tants amics del país veï, França. Serà que viatgen moltíssim o realment faig d'iman? Això si, salvant alguna excepció, amistables i companys de ruta magnífics tots.

Vientiane compleix la funció de capital farcida de temples i monuments històrics a visitar. Wat In Paeng, Wat ong Teu...

Tics del colonialisme francès...

Recorrerem els 4 els carrers tranquils de la capital, pujarem dalt de l'arc de triomf, símbol visible de l'antic colonialisme francès, voltarem pels jardins i parcs que rodegen el daurat Wat Si Saket...

Buddha battle...

Punxarem (bé, punxaré) dues vegades la roda del darrere de la 125, així com haurem d'empènyer la moto dues vegades més perquè el marcador del dipòsit no funciona i de calcular els litres/km no en sé prou...

I arribarem al budha garden, per trobar-nos amb una col·lecció qüasi incomptable de diferents estatues de budhes algunes d'elles mooooolt... mmmm... curioses", saltant-se els estàndards típics que ens hem anat trobant pels diferents països asiàtics visitats.

Trobarem LA imatge (en opinió personal) que exemplifica Laos. El gran budha reclinat, el budha que dóna ha entendre una actitud relaxada, una expressió de pau i no estrès, un mig somriure en reflexió que convida a acompanyar-lo i a predicar l'exemple en un inmillorable entorn tranquil i verd.

Mathieu, Seb, Tsui & me, buddha garden

Bus de 12 hores cap a Luang Pra Bang, declarada patrimoni mundial per la UNESCO.



Monks recolectant ànimes matinals...

Ambient tranquil, místic, interior... ciutat serena que sembla poble, carrers impoluts, farcits de temples amb estil arquitectònic únic... mosaics de vidres, colors suaus, sostres escarpats, constituïts qüasi en forma d'escames, en una població amb la major densitat de monks* (monjos) que es pugui trobar.

Monks que surten a recollir les ofrenes dels vilatants cada matí a l'albada, en un ritual qüasi sagrat i venerat com a reliquia igual als ja mencionats temples.

Els visitants hi convivim en règim dictatorial de pau a partir del capvespre, on l'oci nocturn queda prohibit i les passejades vora el Mekong post sopar de barbecue son imprescindibles.

Night market

El night market convida a emplenar el poc espai que queda a la motxilla d'algun souvenir en forma de sama, cartereta i braçalet, tot negociant (sempre) el preu final i el lot complert. El que no farà falta regatejar" (i no parlem de futbol...) serà la valuositat dels somriures, de l'agradable tracte rebut, la inocència del petits (com a la veïna Cambodja) i l'afabilitat i cortesia dels grans.

Laos també m'ha omplert, Laos també m'ha fet reflexionar... m'ha convidat a la seva hamaca a no estressar-me, a pensar en el que estic veient i a gaudir dels paratges inimaginables acompanyats d'una gent transformada en el veritable actiu del país.

Khàwp jqi lâi lâi Laos...

el tren cap a la big city Bangkok em proporcionarà les darreres vistes de postal d'un racó perdut del món que sembla viure en una inacabable, però plaent i comprensible, migdiada.

...

Bangkok i el kaos, la pressa, el ciment, els semàfors i el non-stop.

Els mercats que mai s'acaben.

La dieta de phat thai i pintxos de barbecue.

El regateig constant i el shopping incontrolable.

El chinatown farcit de laberints de carrerons...

La ciutat que mai dorm.

La pau impossible on tot és possible.

Possible fins i tot agafar el bitllet d'avió de tornada a Casa.

Si, un vol amb destinació Barcelona que m'acosti a la meva Terra.

Que m'acosti al Baix Montseny i a Sant Celoni.

Per retrobar-me a totes i tots vosaltres, que heu anat seguint el blog.

...

L'entrada l'acabo en mode sorpresa des de l'aeroport de Barcelona, tot esperant el rodalies de la línia 2 (si, oi?) que té darrera parada a Sant Celoni.

Gran epíleg de l'aventura...

Les conclusions les redactaré en un altre moment, quan estigui serè i les emocions no m'enceguin com fan ara, passant pel Clot, per la Llagosta o arribant a Granollers.

Ara tocarà fer-me pesat, explicar-vos les aventures, narrar-vos les curiositats i s'hi m'ho permeteu, descobrir-vos una mica més aquests racons que m'he dedicat a explorar els darrers 6 mesos...

Benvinguts a bord, doncs.

"Un somni no es compleix si un se'l guarda per ell mateix."

Angkor i enfilant el Mekong cap a Laos...

Viatgem en un bus local, cap a Savannamaket, Laos. Bus farcit de gent, quitxalla, monks,... res de aire acondicionat, ventiladors sostinguts del sostre en una "instal.lació" qüasi còmica. Com a companya de viatge la Tsui i unes 30 o 40 caixes de cartrons de tabac que pressionen per darrere el meu seient. Aqui s'ha d'aprofitar l'espai i els conductors sobreviuen a comissió. Ens decidirem a viatjar barat i aquest es el resultat... una experiència més doncs. 

...

Deixava pendent en la darrera entrada la visita a Angkor, a Cambodja... farà 10 dies aproximadament. Dies farcits i cúmul d'experiències. Bé es mereixen una nova entrada al blog, oi?

Angkor...

Angkor i punt i a part. Considerada una de les grans meravelles del món, regió farcida de temples, englobant les edificacions religioses de dimensions més grans del món. Si, el Vaticà es queda petit aqui... Per posar un exemple... Angkor Wat (el més famós i tal i com el nom indica "temple que és ciutat) ocupa kilòmetres quadrats. I parlem de recinte però també d'edificació. No és d'extranyar doncs que es recomani comparar el tiquet de visita per 2-3 dies (pels calers òbviament, però per visitar-ho degudament també)

Tuk tuk sir. ?

Siem Reap com a base d'operacions per visistar els temples... curiós també. 

La proximitat amb Angkor Wat (6 kilòmetres) fa que tot visitant (tot forani que visiti Cambodja) passi uns dies aqui. Això comporta molt moviment i negoci... La ciutat es farceix de backpackers, hostels, guest houses, restaurants occidentals, tuk tuks, massage i oci nocturn. Que tinguin un carrer anomenat "Pub street" ho diu tot... no?

AixÌ que serà complicat trobar quelcom original i autèntic com farcia la última entrada del blog parlant de Cambodja. Siem Reap sempre està en ebullició, sempre té vida nocturna, dorm fins les 3-4 de la tarda, quan els turistes tornen de visitar temples i edificacions hipnotitzadores i volen trobar pizzes, birres, hamburguers, cocktails i happy hours. 

Disbauxa com a base per visitar la calma, european food per degustar segles d'història khmer, calma i meditació mixta de budisme i hinduisme per relaxar-se en spa massage després... Com citen els Sulfitos... "Podria semblar il.lògic no?"

"Extasiat"

Però Angkor i els temples que el rodegen mereixen molt més que aquesta valoració, d'aquest simple nexe d'unió amb Siem Reap  per causes logístiques. Si bé no em consideraré una amant de l'arquitectura i l'escultura (ni emmagatzemo grans coneixements) ni cap devot religiós (tot i el passat que em contempla), Angkor mereix un punt i a part. 

Per les edificacions magestuoses, per la ubicació que evoca a una meditació sense disturbis, com a enclau perfecte per l'ésser humà entre natura i tot allò místic. Per la decoració i detall sense fi, portat fins a l'extrem qüasi de la bogeria, on parets de centenars de metres (no exagero) estan esculpides milers i milers de figures de guerrers, àngels i dimonis, garudes, shives... totes diferents entre si. Obra majestuosa duta a terme entre els segles VII i XV, quan (tal i com cita la Lonely) a Londres hi habitàven 50.000 persones i a Angkor més de un mil.lió. 

Començarem per visitar el temple de Sra Srang, el primer del small tour que anomenen aqui, monasteri budista d'on en per destacaquen les dues 'piscines' que el rei Jayavarman tenia per si mateix i el seu 'consort. I tranquils que no m'explaiaré en dates històriques ni arbres de generacions khmers o similars... que per això està el sr.Google o Wikipèdia. Podeu seguir llegint...

Ta Prohm o el temple engullit' per la selva que el rodeja, deixant a la vista un mix de temple budista deixat a mans de arbres centenaris que han acabat fent cedir l'edificacio, composant aixÌ fotografies impossibles o paisatges dignes de les aventures de la Lara a Tomb Rider (de fet, aqui es van rodar diverses escenes.) Espectacular.

Ta Prohm i la selva que engulleix...

Seguirem amb els detalls impossibles i conservadíssims del temple de Preah Khan i el de més alçada, Ta Keo. Ambdós de camí a Bayon que, sense saber perquè, potser és el que més ens enamora. La Tsui, en Moon i jo hi trobem quelcom especial en l'atmòsfera, els detalls, les incomptables cares que farceixen les façanes, totes elles amb un posat amigable, mig somrient, amb una expressió plaent, contentes de que les visitem i, com no, fotografiem. Gustosa sensació per acabar el dia i deixar les expectatives d'Angkor per l'endemà.

Detalls a Preah Khan...

Bayon... hipnotitzador a s'hora baixa.

...

Pel segon dia llogarem bici i ens dirigirem a Angkor Wat, joia de la corona (de fet és la corona en si potser.) 

Ja hi som... Angkor Wat.

Bocabadat, sense paraules, majestuós, inmens, bucòlic... Tot i confinar munts de turístes (no hi ha low season aqui) el que es respira voltant el temple és únic. Pensar i imaginar-se el dia a dia de fa 500 - 600 anys és un bonic exercici dins del recinte. 

Retrocedir segles per dibuixar una entrada cap al temple plena de monjos budistes, tot pregant, recollint ofrenes, meditant en els jardins kilomètrics, compartint en les biblioteques sense llibres, banyant-se en rituals místics en els petits llacs que rodegen l'estructura principal. I peregrins acompanyant-los, fent vida als voltants, aprenent història gravada en parets de centernars de metres, que mereixen un dia sencer (o més) per explorar-les.

Detall, milers de detalls. Cares úniques, cossos humans caracteritzats originalment, plasmant la sensació de que aqui s'hi van treballar moltes hores, dies, mesos, anys... segles... per completar-ho.

Les batalla de Kurukshetra, l'exèrcit de Suryavarman, el cel i l'infern, la guerra entre déus i dimonis... tot esculpit a mà per inculcar coneixement als feligresos.

Història a tocar els dits, segles i milions d'ulls les contemplen. 

Gràcies Angkor

...

Roulos time...

I el tercer dia cap a Roulos, bici i 13 km per explorar temples rodejats de menys occidentals (poquíssims, vaja) que el sol es de justicia i pedalejar per carreteres a temperatures extremes desgasta i consumeix. 

Ens trobem amb la agradable sorpresa que es celebra al voltant el khmer any nou, i així comporta festa de la gent local, semblant a la imatge que tenim aqui entre paradetes de cotó ensucrat i xurros per Festa Major, però aqui per degustar barbeque a bon preu, sorteigs, tòmboles i "hellos" tot seguits de mirades curioses tot dient (que hi fan aquests aqui?) 

temps de new year a Cambodja...

Tornarem cap a Siem Reap, descansarem de visites i ens concentrarem a mirar cap al nord, a configurar la ruta per enfilar el Mekong i parar a Kompong Chan i Stung Treng, que el khmer new year porta vacances pel personal i les companyies de busos no són tant eficients en dies festius..

Tsui & Moon hot pot

Parades per experimentar quelcom més local, per acomiadar-nos dels cambodjan s que tant bé ens han tractat les darreres setmanes, per assaborir nous plats com el bobor (rice porridge), un hot pot, kyteow (noodle soup) amok (petits filets de peix, enbolcallats entre fulles de banana i amb una espËcie de llet de coco amb toc de lima)... si si, deixeu córrer la imaginació!

Parades per divagar en el riverside de ambdues ciutats, per trobar la calma, per sentir altre cop les sensacions del sud, l'aproximació dels locals per descobrir-nos als foranis. Per mostrar-nos contents el que tenen per oferir, per tastar...

Tornar a recordar les olors de les diferents parades del mercat, venent tot tipus de productes (frescos o no tant...) i assaborir (posats a salivar) postres deliciosos i kilos de mangos.

" A robar carteraaas! " en versió Cambodja...

...

I arribarem a Laos. País de la calma, de la hamaca,... del chill. 

Baw pen nyįng (no problem...) 

Si Phan Don... chiiiiiiiiill

La primera aturada tot creuar la frontera (i enrrabiar-se per haver estat estafat pel propi conductor del minibus, 10 dòlars timats el molt... ) serà a la zona de Si Phan Don, o les 4000 illes.

Durant la estació seca, el Mekong veu disminuït el seu cabal i aixi deixa entreveure milers d'illots, que dónen nom a la regió. Ens allotjarem a la big island, Dong Khong, en una guest house vora el riu, amb unes vistes impressionants a preu de cost, per marcar-nos un luxe que agrairà el nostre karma.

Perquè a Don Khong el temps passa lentament, els cotxes no existeixen, les motos no abunden i les hamaques reinen a les porxades de petites edificacions que segueixen la riba del gran Riu. 

Relax, calma, chill que em recorda als amics Kevin i Thibo, allà a NZ, quan en feien referència per no donar-se pressa inútilment a un viatge que reclamava aquells moments de "atura't, reflexiona i gaudeix un minut, si-us-plau..."


Amb una bici i sense creuar-nos amb gaires vehicles de motor, recorrerem la illa per la única carretera on les vaques pasturen sense immutar-se, per gaudir de vistes d'arrossars kilomètrics, cabanes de fusta que semblen enquistades en els 60, com si per la gent aqui no hagués passat el temps o bé hagués passat mentre dormien infiniiiiites migdiades entre hamaques...

Les postes de sol tornen a ser, com no, espectaculars.

Laos...

Laos i la seva gent afable, amigable, ... donant-nos una càlida i sincera benvinguda.

Laos i el relax, el ritme pausat, les presses inexistents... la negació a l'estrès.

Laos i la satisfacció del consell ben escoltat, de la ruta ben dirigida.

Laos com a nou país per descobrir. 

Laos per perdre's-hi.

S·bqai-dīi!!

Serà fake" Pepsi... Sabaidee!

La calida Cambodja...

Calida i xafogosa. Clima humit i desgastador... 

tarda de chill i blog...

Guest House a Koh Kong. Dutxa, smothie' i meybes' amb vista panoramica limitant amb la frontera amb Tailandia. Sud oest de Cambodja, paÌs diferent a totes bandes del Vietnam... 

Menys poblacio, mÈs original. Menys turisme (concentrat en visitar Angkor suposo), mÈs autentica. Menys grans turistico-complexes' vorejant un mar tranquil, mÈs net, mÈs pur, mÈs salvatge...

Calida Cambodja sobretot per la gent, el gran actiu del PaÌs... Servicials, educats, curiosos, originals, somrients... No deixen de tractar-te gentilment, d'intentar intercanviar alguna paraula en anglËs i sorprendre's si en pronuncies alguna en khmer.

si no somrius amb ella...

Contemplar les mirades, els gestos facials, els somriures... d'homes i dones, joves i grans, perÚ sobretot de la canalla. Somriures encantadors, hipnotitzadors,... inocents, com els "helloooo!" que pronuncien els petits quan passes per davant de la seva cabana amb la moto llogada (com no) perdut entre camps d'arrossars tot buscant temples o llacs 'secrets'.

Com cita un cartell publicitari que no vaig arribar a fotografiar: "Protect our big treasures" acompanyat d'una imatge d'una nena somrient, com no, amb cabells despentinats i mostrant unes dents perfectes blanques q¸asi de marfil. 

"Protegeix els nostres grans tresors", fent referËncia al tursime sexual, Ès un dels grans problemes de paisos pobres com Cambodja, on no resulta difÌcil veure old westerns (que em perdonin el topic, pero els tÌpics anglosaxons panxuts de ketchup i cervesa) amb joves asiatiques de la ma. Un no vol fer judicis previs pero, en un 95% dels casos no sembla que hagi "triumfat" l'amor que dirÌem...

...

national museum, Phnom Penh

Creuavem la frontera amb la Tsui en direccio a Phnom Penh a finals de marc. Capital vora el gran riu... Centre neuralgic d'un PaÌs en vies de desenvolupament. Temples, pagodes, royal palace, monuments, places... menys concurregudes, mÈs espais per passejar, sense tanta moto, sense tanta botzina,... refrescar-se sovint, airejar-se... respirar. 

Viatjar amb una xinesa del Canada titulada en historia de l'art et porta cap a la universitat i museu de velles arts de Phnom Penh. Edifici colonial d'estil francËs (com molts racons de la ciutat) entre obres d'art de joves cambodjants prometedors o escultures antigues rescatades de temples perduts del PaÌs. 

Central market per degustar barbecues a peu de carrer, nou estil de cuina i nous preus (mÈs barats si cap!). Allunyant-nos un xic del centre abundant en backpackers, shops fetes pels turistes i exËrcits de conductors amb el ja tÌpic "tuk tuk Sir?", oferint transport en una espËcie d'ampli remolc anclat a una 125 tot decorat (a vegades orterament', algu ho havia de dir) per moure's comodament per la capital. 

DesprÈs de 2 dies de 'city', amb la Tsui arribarem a l'orfanat tot viatjant en un malanomenat bus (van farcida literalment de gent) per una setmana de voluntariat. Coincidirem amb la Clemence, una noia francesa de 19 anys amb ja 5 mesos d'experiËncia en orfanats pel Vietnam.

Del diari de vaitge n'extrec una petita reflexio escrita en un d'aquells moments on el cumul de sensacions i experiËncies Ès tan gran que evoquen a paper&bolÌgraf per no arribar a enrrabiar-se en un futur per oblidar lo' viscut.

...

"Sona musica tradicional cambodjana de fons... La gent de la vil.la celebren el casament d'un dels seus amb una festa que sol allargar-se 3 dies.

Recinte amb escassetat de recursos, obviament. Dutxes amb galledes d'aigua provinent de pous, sense aigua corrent. Plats deliciosos amb base d'arros. Sempre arros. Els mangos i cocos es recullen, tallen, buiden i gaudeixen a ma, directes del jardÌ. No utilitzen paper higiËnic i la brossa desapareix en fogueres. 

classes de terrassa

Al dormitori, humil i mancat quasi de tot mobiliari que els occidentals considerarÌem habitual, el ventilador com a company d'habitacio que m'envia un aire xafogos una i altra vegada... intentant compadir-se de mi i ajudant-me bonament a captar el 'son' vorejant els 30 graus.

Els mestres d'anglËs, (joves cambodjants estudiants de l'idioma que desprÈs s'encarreguen d'impartir a canalla amb pocs recursos) es despertaran vora les 4 del matÌ... doncs toca anar a rebre classes a Phnom Penh en dissabte. Si, aqui es viu seguint el ritme del sol. Sense mÈs ni menys.

Gent de les diferents poblacions de la provÌncia es desplacen en furgos farcides de persones, animals, productes i electrodomËstics per vendre al mercat de la capital.

Desfet del partit de futbol d'avui... descalcos entre un malformat terreny farcit de sots, pedres i vaques (amb el que la presËncia d'aquestes ultimes comporta.) 

fent de 4 classic... 

Ah! el futbol... opi del poble, llenguatge universal. Si un malalt com jo d'aquest esport defensara sempre Ès l'internacionalitat del mateix. Llengua no parlada per molts joves de diferents edats arreu del mon. No tancarem grans negocis entre paisos o companyies sense l'anglËs potser, pero en una patxanga' de l'esport rei "Ès facil entendre's"... 

espectadores de luxe...

Evocant al "tiqui-taca", primant el passing game des del porter (res de catenaccio' o box to box anglËs), ensenyant el que Ès un 'fora de banda', treure de porteria o el mÌtic 3-4-3 dibuixat en un terra que em fara de pissarra... fent referËncia a la samarreta amb el 21 que llueixo. Ah! el futbol... l'enyorava.

"Brother" em diuen les xiques i xics del centre. Com tambÈ 'teacher' els alumnes de les classes d'anglËs que amb la Tsui i la Clemence revisem que els mateixos mestres cambodjans no cometin errors. Sensacio nova la de fer de professor. Pissarra buida i 15 mirades atentes al que faras o diras per apuntar-ho seguit a un quadern de notes. Llegir i repetir. Imiten la nostra pronunciacio tot pensant que Ès la estandar i correctÌssima (amb l'spanish accent que gasto' jo... pfff). "

Com citava a l'inici de l'entrada, els somriures i lafectivitat dels petits i joves no tÈ preu. Aquestes mirades de curiositat, aquells gestos de timidesa quan et dirigeixes a ells per tal de que perdin la por a conversar en anglËs... aquella sorpresa que s'enduen en assegurar-lis que no, que amb 27 anys no estic casat ni tinc parella... aquell "see you tomorrow teacher" o "thank you very much" amb que finalitzen les classes. AutËntic, bo, amigable,... sincer. "

a Hein!

...

Pero descobrirem amb la vinguda d'altres voluntaries i voluntaris que l'orfanat-escola tÈ una altra cara. La cara fosca del sr.Kim, el 'manager' de la petita asosciacio, que aprofitant-se de la situacio farceix algunes classes amb estudiants de la vil.la tot oferint un nivell alt de qualitat en anglËs (a canvi d'una bona mensualitat, com no) quan es llueix de fer-ho tot gratuit i per gent necessitada. L'escut de petites contribucions no amaga una realitat en que la intencio que tÈ Ès treure'n profit a canvi del treball voluntari de viatgers amb bona voluntat com nosaltres.

Queda arribar a una conclusio plegats, entre els 7 voluntaris que som. Al dia seg¸ent (el mateix en que jo tenia previst deixar l'orfanat per seguir de viatge) abandonarem el malanomenat projecte d'ajuda per enfilar cada un el seu camÌ planejat anteriorment. En Moon, en Mathieu, en Thomas, la Tsui i jo enfilarem cap a Kep, tot buscant calma, platja, seafood i relax que ofereix el sud del PaÌs.

rabbit island, chill 10%

Relax, tranquilitat i bons apats de peix a la 'rabbit island'. Sense conills com Ès  batejada la illa, pero farcida de petits bungalows, hamaques i racons per nomÈs practicar el 'chill'. Zero massificacio, nomÈs lo' just en 4 paradetes per fer un moss, refrescar-se amb una freda 'angkor' o gaudir d'un massatge. 5 eurus per una 'escapada' amb en Mathieu i la Tsui (en Moon es quedara teclejant, en Thomas reposant d'un petit deajust estomacal (per estalviar-vos detalls) entre platges quasi verges habitades per quatre famÌlies locals que un no arriba a imaginar-se en cap moment 'estressats'. Si Kep en si mateixa ja Ès una poblacio tranquila, a la illa queda nomÈs que filosofar...

Mathieu... gran mate'!

I d'alla cap a Kampot, per llogar 3 motos entre 5 i perdren's pel Bokor NAtional Park i comprovar que en aquest raco si creix l'especulacio i el macroturisme (es pretenen carregar un parc nacional a base de mega casinos (en plan eurovegas...) i residËncies per a rics) i que d'aqui 3-5 anys haura canviat el relleu, i molt. 

Les vistes i la ruta, pero, es mereixen un matÌ d'hores de sol que ens fara lluir morenor (a alguns) i strawberry a altres. (Lobster Thomas i White shark Mathieu passaran a ser els nous sobrenoms...

vistes de video, oi MAt? 

Visitarem tambÈ les coves de Phnom Chhmork amb un grup de joves i simpatiquÌssimes guies, que dominen qualsevol idioma amb el que et dignis a comentar quelcom... i s'entusiasmen a aprendre el "hola que tal estas" i el "gracies" de rigor que m'esforco a ensenyar, que el nostre Ès PaÌs viatger i els sera d'utilitat... no?

Gaudirem d'un sunset' entre arrossars i palmerars, en imatges de postal dignes de moment 'reflex'. Cambodja encara Ès original, salvatge... encara deixa gaudir de moments aixÌ sense turistes a kilometres. I aixo que la idea la captem de la lonely... pero no sera tant popular per la resta com magic per un grup de nous coneguts com nosaltres...

Thomas, Mat, Moon, Tsui & me. I les 4 petites guies...

Ens separarem desprÈs de 5 dies plegats. El duet francËs partir‡ cap a la capital again, en Thomas esperar‡ vol cap a Austr‡lia i amb la Tsui ens dirigirem cap a l'est, a Koh Kong, frontera amb Tail‡ndia i propici per rutes en moto i ecoturisme. Ens citem per trobar-nos altre cop durant el viatge, qui sap on, qui sap com...

A Koh kong i amb la 125 visitarem el Peam Krasaop Wildlife Sanctuary, reserva natural de les mÈs importants del sudestasiatic, banc de diverses espËcies d'aus i un circuit entre mangroves d'allo mÈs curios. 

Conduirem entre carreteres quasi desertes, entre paisatges de muntanya i grans vistes rodejats de verd bosc blau autËntic als rius que abunden. Impagable mentre el sol es pon... a punt per gaudir de barbecue's al carrer i l'amabilitat de la gent local costanera.

Les rialles de la quitxalla tornen a la meva ment. Tornen per quedar-si... per evocar-me en un futur quelcom inocent, autËntic. Es pot viure amb poc i ser felic, curios. 

I riure... riure molt amb els foranis que s'acosten i gaudeixen de d'aquests moments que et recorden quan erets xic i tot era facil, facilÌssim... i pur. Sense obligacions i afanys, nomÈs esperant trobar algu amb qui jugar o, com ells, un estranger a qui tocar la barba perquË Ès abundant, extranya' i de iaios...

Es hora d'apagar el laptop prestat (que el meu q¸asi a mort...) finalitzar l'entrada i descansar, que dema toca partir cap a Siem Reap i visitar Angkor...

i celebrar el new year amb els locals... esperem.

"Sur sdei chhnam thmei" Cambodja.