diumenge, 29 d’abril del 2012

Angkor i enfilant el Mekong cap a Laos...



Viatgem en un bus local, cap a Savannamaket, Laos. Bus farcit de gent, quitxalla, monks,... res de aire acondicionat, ventiladors sostinguts del sostre en una "instal.lació" qüasi còmica. Com a companya de viatge la Tsui i unes 30 o 40 caixes de cartrons de tabac que pressionen per darrere el meu seient. Aqui s'ha d'aprofitar l'espai i els conductors sobreviuen a comissió. Ens decidirem a viatjar barat i aquest es el resultat... una experiència més doncs. 

...


Deixava pendent en la darrera entrada la visita a Angkor, a Cambodja... farà 10 dies aproximadament. Dies farcits i cúmul d'experiències. Bé es mereixen una nova entrada al blog, oi?

Angkor...
Angkor i punt i a part. Considerada una de les grans meravelles del món, regió farcida de temples, englobant les edificacions religioses de dimensions més grans del món. Si, el Vaticà es queda petit aqui... Per posar un exemple... Angkor Wat (el més famós i tal i com el nom indica "temple que és ciutat) ocupa kilòmetres quadrats. I parlem de recinte però també d'edificació. No és d'extranyar doncs que es recomani comparar el tiquet de visita per 2-3 dies (pels calers òbviament, però per visitar-ho degudament també)

Tuk tuk sir. ?
Siem Reap com a base d'operacions per visistar els temples... curiós també. 

La proximitat amb Angkor Wat (6 kilòmetres) fa que tot visitant (tot forani que visiti Cambodja) passi uns dies aqui. Això comporta molt moviment i negoci... La ciutat es farceix de backpackers, hostels, guest houses, restaurants occidentals, tuk tuks, massage i oci nocturn. Que tinguin un carrer anomenat "Pub street" ho diu tot... no?

AixÌ que serà complicat trobar quelcom original i autèntic com farcia la última entrada del blog parlant de Cambodja. Siem Reap sempre està en ebullició, sempre té vida nocturna, dorm fins les 3-4 de la tarda, quan els turistes tornen de visitar temples i edificacions hipnotitzadores i volen trobar pizzes, birres, hamburguers, cocktails i happy hours. 

Disbauxa com a base per visitar la calma, european food per degustar segles d'història khmer, calma i meditació mixta de budisme i hinduisme per relaxar-se en spa massage després... Com citen els Sulfitos... "Podria semblar il.lògic no?"


"Extasiat"
Però Angkor i els temples que el rodegen mereixen molt més que aquesta valoració, d'aquest simple nexe d'unió amb Siem Reap  per causes logístiques. Si bé no em consideraré una amant de l'arquitectura i l'escultura (ni emmagatzemo grans coneixements) ni cap devot religiós (tot i el passat que em contempla), Angkor mereix un punt i a part. 

Per les edificacions magestuoses, per la ubicació que evoca a una meditació sense disturbis, com a enclau perfecte per l'ésser humà entre natura i tot allò místic. Per la decoració i detall sense fi, portat fins a l'extrem qüasi de la bogeria, on parets de centenars de metres (no exagero) estan esculpides milers i milers de figures de guerrers, àngels i dimonis, garudes, shives... totes diferents entre si. Obra majestuosa duta a terme entre els segles VII i XV, quan (tal i com cita la Lonely) a Londres hi habitàven 50.000 persones i a Angkor més de un mil.lió. 

Començarem per visitar el temple de Sra Srang, el primer del small tour que anomenen aqui, monasteri budista d'on en per destacaquen les dues 'piscines' que el rei Jayavarman tenia per si mateix i el seu 'consort. I tranquils que no m'explaiaré en dates històriques ni arbres de generacions khmers o similars... que per això està el sr.Google o Wikipèdia. Podeu seguir llegint...

Ta Prohm o el temple engullit' per la selva que el rodeja, deixant a la vista un mix de temple budista deixat a mans de arbres centenaris que han acabat fent cedir l'edificacio, composant aixÌ fotografies impossibles o paisatges dignes de les aventures de la Lara a Tomb Rider (de fet, aqui es van rodar diverses escenes.) Espectacular.
Ta Prohm i la selva que engulleix...


Seguirem amb els detalls impossibles i conservadíssims del temple de Preah Khan i el de més alçada, Ta Keo. Ambdós de camí a Bayon que, sense saber perquè, potser és el que més ens enamora. La Tsui, en Moon i jo hi trobem quelcom especial en l'atmòsfera, els detalls, les incomptables cares que farceixen les façanes, totes elles amb un posat amigable, mig somrient, amb una expressió plaent, contentes de que les visitem i, com no, fotografiem. Gustosa sensació per acabar el dia i deixar les expectatives d'Angkor per l'endemà.

Detalls a Preah Khan...

Bayon... hipnotitzador a s'hora baixa.


...

Pel segon dia llogarem bici i ens dirigirem a Angkor Wat, joia de la corona (de fet és la corona en si potser.) 

Ja hi som... Angkor Wat.

Bocabadat, sense paraules, majestuós, inmens, bucòlic... Tot i confinar munts de turístes (no hi ha low season aqui) el que es respira voltant el temple és únic. Pensar i imaginar-se el dia a dia de fa 500 - 600 anys és un bonic exercici dins del recinte. 


Retrocedir segles per dibuixar una entrada cap al temple plena de monjos budistes, tot pregant, recollint ofrenes, meditant en els jardins kilomètrics, compartint en les biblioteques sense llibres, banyant-se en rituals místics en els petits llacs que rodegen l'estructura principal. I peregrins acompanyant-los, fent vida als voltants, aprenent història gravada en parets de centernars de metres, que mereixen un dia sencer (o més) per explorar-les.



Detall, milers de detalls. Cares úniques, cossos humans caracteritzats originalment, plasmant la sensació de que aqui s'hi van treballar moltes hores, dies, mesos, anys... segles... per completar-ho.

Les batalla de Kurukshetra, l'exèrcit de Suryavarman, el cel i l'infern, la guerra entre déus i dimonis... tot esculpit a mà per inculcar coneixement als feligresos.

Història a tocar els dits, segles i milions d'ulls les contemplen. 


Gràcies Angkor


...

Roulos time...
I el tercer dia cap a Roulos, bici i 13 km per explorar temples rodejats de menys occidentals (poquíssims, vaja) que el sol es de justicia i pedalejar per carreteres a temperatures extremes desgasta i consumeix. 

Ens trobem amb la agradable sorpresa que es celebra al voltant el khmer any nou, i així comporta festa de la gent local, semblant a la imatge que tenim aqui entre paradetes de cotó ensucrat i xurros per Festa Major, però aqui per degustar barbeque a bon preu, sorteigs, tòmboles i "hellos" tot seguits de mirades curioses tot dient (que hi fan aquests aqui?) 



temps de new year a Cambodja...

Tornarem cap a Siem Reap, descansarem de visites i ens concentrarem a mirar cap al nord, a configurar la ruta per enfilar el Mekong i parar a Kompong Chan i Stung Treng, que el khmer new year porta vacances pel personal i les companyies de busos no són tant eficients en dies festius..

Tsui & Moon hot pot
Parades per experimentar quelcom més local, per acomiadar-nos dels cambodjan s que tant bé ens han tractat les darreres setmanes, per assaborir nous plats com el bobor (rice porridge), un hot pot, kyteow (noodle soup) amok (petits filets de peix, enbolcallats entre fulles de banana i amb una espËcie de llet de coco amb toc de lima)... si si, deixeu córrer la imaginació!





Parades per divagar en el riverside de ambdues ciutats, per trobar la calma, per sentir altre cop les sensacions del sud, l'aproximació dels locals per descobrir-nos als foranis. Per mostrar-nos contents el que tenen per oferir, per tastar...

Tornar a recordar les olors de les diferents parades del mercat, venent tot tipus de productes (frescos o no tant...) i assaborir (posats a salivar) postres deliciosos i kilos de mangos.

" A robar carteraaas! " en versió Cambodja...


...

I arribarem a Laos. País de la calma, de la hamaca,... del chill. 
Baw pen nyįng (no problem...) 

Si Phan Don... chiiiiiiiiill
La primera aturada tot creuar la frontera (i enrrabiar-se per haver estat estafat pel propi conductor del minibus, 10 dòlars timats el molt... ) serà a la zona de Si Phan Don, o les 4000 illes.

Durant la estació seca, el Mekong veu disminuït el seu cabal i aixi deixa entreveure milers d'illots, que dónen nom a la regió. Ens allotjarem a la big island, Dong Khong, en una guest house vora el riu, amb unes vistes impressionants a preu de cost, per marcar-nos un luxe que agrairà el nostre karma.

Perquè a Don Khong el temps passa lentament, els cotxes no existeixen, les motos no abunden i les hamaques reinen a les porxades de petites edificacions que segueixen la riba del gran Riu. 




Relax, calma, chill que em recorda als amics Kevin i Thibo, allà a NZ, quan en feien referència per no donar-se pressa inútilment a un viatge que reclamava aquells moments de "atura't, reflexiona i gaudeix un minut, si-us-plau..."


Amb una bici i sense creuar-nos amb gaires vehicles de motor, recorrerem la illa per la única carretera on les vaques pasturen sense immutar-se, per gaudir de vistes d'arrossars kilomètrics, cabanes de fusta que semblen enquistades en els 60, com si per la gent aqui no hagués passat el temps o bé hagués passat mentre dormien infiniiiiites migdiades entre hamaques...





Les postes de sol tornen a ser, com no, espectaculars.



Laos...


Laos i la seva gent afable, amigable, ... donant-nos una càlida i sincera benvinguda.
Laos i el relax, el ritme pausat, les presses inexistents... la negació a l'estrès.

Laos i la satisfacció del consell ben escoltat, de la ruta ben dirigida.

Laos com a nou país per descobrir. 

Laos per perdre's-hi.


S·bqai-dīi!!


Serà fake" Pepsi... Sabaidee!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada