Dies de chill, Stop&go !

Ho deixàvem amb els reis mags, perduts enmig de fiordland, a l'espera de un 'mini-creuer' en mode low cost pel fiord més famós del món (o un d'ells, vaja.)

Milford Sound...

I el trio català (el sr.Peris s'apunta!) vam poder gaudir d'unes vistes espectaculars del que vindria a ser una entrada de mar entre muntanyes de més de 2000m que semblen emergir crespades de dins d'aigües calmades. Amb un ecosistema únic, la presència humana es basa en les visites turístiques i les tripulacions de les diferents companyies que exploten (sense exagerar) els encants d'aquesta regió.

Catalans..



... dofins ...




... i foques a Milford Sound.



Però val la pena (muffin & cafè de gratis inclòs) pagar per deixar-se perdre entre racons de calma, boscos que tenen arrels a l'aigua... i navegar entre lleons marins (en plan solàrium), foques, aus mai vistes i dofins (si si, dofins salvatges) dels que es mouen en grups de 20 deixant enrere el rastre espumós que els delata entre fiords.

Hora i mitja d'emocions i satisfacció d'acceptar en l'últim moment una oferta temptadora a meitat de preu. Però no es temps d'aturar-se (que ja arribarà ja...) i seguim el mateix dia  a fer part de la Routeburn Track, amb el Key Summit com objectiu. (us sona a la gent del Quico?)

Key Summit, Fiordland amb la sama del Quico!

I  d'aqui cap a Queenstown de cara a fer l'altra part de la ruta que promet... i molt! A aquest poblet masacrat de turistes i deixant entreveure un tic' de Baqueira de NZ, ens marquem el luxe de la burger' més gran possible. Oju! a la foto...



all in' burger... una mica de dieta, no?

I Routeburn al canto' amb un dia de pel·lícula i unes vistes de trilogia (la de sr.dels Anells bé podria ser.) Day walk (7hores 'andandu, desnivell de 1200m) per combinar trekking, bany relaxant en un llac a 1000m d'altura, vistes de fiordland des de les alçades, àpats de tonyinada (recordeu la dieta?) i rainforest de tornada. Valoració = caminata de 10!

Routeburn track...

... done!

...

i tornarem cap a Wanaka (el nostre poble d'acollida es podria dir...) que als viatges no tot és bufar i buidar ampolles (oooooh boníssim!) que els companys provençals han hagut de fer parada al mecànic per avaria.

L'espera, doncs, es transforma en dies de chill : àpats vora el llac de l'1 de gener quan llueix el sol, bar, algun km de running, bar, internet center, bar... i així durant 4! dies...

Temps de reflexió, de planning, de sortides cap a Haast (ahhhg em té mania aquesta població!) de pluja ininterrumpuda durant els dies posteriors, grisos, que apaguen bateries, que apaivaguen (escric sense saber si alguna paraula existeix... en fi) ànims, que buiden comptes corrents...

truita de patates silvestre' ...

Dies on el que es destaca (entre la plujosa costa oest) són alguna truita de patates silvestre', cuinar a llenya perquè s'ha acabat el gas (a Haast, com no), les manades de sandflies (a milers, en serio... aquest poble m'odia!) o conèixer personatges com el famós fotògraf suïs, emportar-nos un ensurt perquè s'inflama un llavi quan reacciona al repelent (que semblo la Berrocal tu!) o cuidar-nos en plan sessió de bany i spa a Greymouth (a 3 eurus eh?)

Però aquest país ajuda a remuntar, a proposar-se nous reptes, noves rutes, nous challenges' (deixar d'utilitzar "as well" o el cansino "you know" que ja tinc 'coletilles en anglès! jejeje) i tornar a carregar les piles que com al conillet "no duracell" de l'anunci s'ens havíen esgotat.

I que millor que un nou parc com el Nelson Lakes NP que ens espera amb un bon forecast (va, que ja coneixeu el vocabulari del blog eh... res de google translator!) i centenars de km per recòrrer.

Esperarem enfilar amb bon peu cap a la illa nord (si es que fins ara només he visitat la Sud!) i que la sort ens acompanyi (típical!) i la Vane resisteixi (més de 6500km plegats... s'ho mereix!)

I actualitzarem el blog, prepararem el wwooffing (pregunteu al sr. Google que s'acaba la bateria del laptop) i confirmarem a tothom que el bitllet de tornada (a Sydney eh!) l'he postposat pel 21 de Febrer (limitant els 3 mesos a NZ!)

No es que no us trobi a faltar ... però m'enteneu que allargui tot el que pugui no? (el viatge es s'entén! jojojojo)

... seguirem de ruta fins el 21/02/12 eh Vane?

au Sko, finiquitem el borrador de l'entrada al bloc de notes que la gent ja dorm i el teclejar no ajuda a relaxar-se.

i a partir del 21/02 què? Digues que faràs eh?!

... sumant anys. Rejovenint' a NZ.

Però que ningú vingui a buscar l'elixilr de l'eterna juventut que diuen...

Thibo, me & Didac. Exploring...

Parlo de sensacions, de companyies, de nous amics de viatge, d'acampar a llocs 'prohibits', de sumar km en rutes a Parcs de Nathional Geographic, a fer d'adolescent en Cap d'Any, a no pensar en salaris, en 'fer quelcom de profit a la vida' (que carai! si aquest viatge no fa profit...), a felicitar el nou any pel mòbil i emocionar-se... a fer coses que potser 'no toquen'?

Hi tant que toquen, i a tothom desitjo unes vivències d'aquest tipus. Fins i tot al meu pitjor enemic (total, estarà a milers de km de mi... no? jejeje)

Viatjar i conèixer, per llocs inimaginables, a persones inimaginables. Tots estem de pas, però perquè no fer unes birres plegats i aprofitar l'estona? Descobreixo Nova Zelanda, però a través de viatgers com jo, conec França, Canada, Itàlia, Alemania, Hong Kong, Vietnam... d'aqui el valor que dono a aquests dies, d'aqui a que (tot i que trobo a faltar i molt la meva Terra) retardo la tornada a Casa, amb els Meus...

En fi... on ho deixàvem?

Per Nadal, als Catlins, a 4800km del pol sud... amb xancles i banyador.

Sopar de Nadal, cèrvol als Catlins.

I de Nadal a St.Esteve, sense canelons però amb recolecta directa de musclos ben fresquets per un sopar tot sapiguent que abandonem 'el mar' per unes setmanes. Si si, tal com sona, amb marea baixa, un mateix té dret a 25 cloïses pel seu propi gust. Increïble no?

'meditant' al llac Hauroko

Però deixem de banda la part culinària del blog i entrem en matèria. Toca Fiordland, i son paraules gruixudes. Comencem amb el llac Hauroko (el llac amb més fondària de NZ) amb una caminada de cara a posar-nos en forma per la Kepler Track.

Te Anau és punt de partida de nombrosos viatgers en busca d'explorar aquesta Reserva Natural de la Biosfera plena de pics, rainforest i fiords (obviamenteeee...)

Ens animem amb la Kepler Track. 67km, més de 1500m de desnivell, 3 dies. I el 'jove' de l'Esco que mai a acampat per fer ruta de muntanya, a carregar motxilla amb 12kg de pes (a mi em toca la 'teca', a la Gisela la tenda... i el Thibo i el Kevin (Provençal Team) el mateix però amb molta més experiència, jejeje)

començant la Kepler...

Tonyinada' (la nostra dieta...), queviures en llauna, roba d'abric (es preveu mal temps) i cames descansades per començar.

Primera etapa de 30km... i aguantem eh? jeje Amb la idea de potser fer mitja volta si la pluja (s'ha de creuar rius) fa acte de presència comencem en sentit contrari a la resta de caminants. Acampada sense vigilància del DOC (dormir d'estrangis vaia, sense pagar) i recuperar forces per dos dies més de km. Dos? Nooo! si la improvització és clau de volta del viatge, no podia ser d'altre manera que deixem 'lo' previsible per altres dies. El DOC ens descobreix (la 'trola' s'ha de portar preparada) i com si d'una perssecució televisada a L.A. es tractés, au caminant 2 hores darrere nostre per reclamar 15 dòlars (que son eurus eh! això no es pot permitirrr) per cap i obliganr-nos a abandonar la ruta en el mateix dia.

Doncs au, queden 36km per davant, Assolir el mount Luxmore de 1500m i tornar cap a la Vane al tard. Pit de llop que diríem. Desnivell, rainforest, parada, aigua, kilòmetres, barreta, refugi, kilòmetres, tonyinada (la nostra dieta,... ho havia dit?), pluja, desnivell, parada, aigua, barreta... i així fins acabar.

Més de 12 hores (per un novell no està malament no?) i satisfacció. i dutxa. ... i bar. (obviamenteeeeee) 67km, 2dies, plovent... merescuda visita no?

I en el camí, prop del cim, Vistes (en majúscules). De Fiordland. Inmens. Hipnotitzador. La muntanya sempre recompensa, sempre. Sumant al viatge...

Gisela i els Fiords des de la Kepler Track

Incomptables kms.. Incomparables vistes

Aquell esforç sempre recompensat...

I toca cap d'any, que el 2011 vol deixar pas al 12 i a 20000km això no canvia. A Queenstown ens reunim amb els italians Cesare i Ana, i el francès Christophe. Sumem companys que per any nou, quants més millor! Però Queenstown és el·litista, posh, snob, ... i això no toca.

I si fem Wanaka? (recordeu Wanaka de l'anterior post?) Doncs molt millor. Càmping que la nit del 31 no s'ha de conduir, i pasta, i les birres cauen (no a terra, vaja) i el llac està a prop, i fa sol i ... (usti, estem a 31 de desembre? segur?)

a punt pel 2012! 12h abans que a Casa...

El grup s'amplia, i ja em som més dels Països Catalans (oi company Dídac?) i les 12 s'apropen, i no hi ha campanades, hi ha focs d'artifici i 12 glopets de vi, i concerts vora el llac, i rises, i trucades a Casa (que són les 12 del migdia!), i rises (Us enyoro!) i pints, i rises, i subways, i rises...

I (millor) no hi ha fotos...

01/01/12 hangover'?

Dia 1 del 2012. 'Hangover' li diuen aqui. Però Nova Zelanda té això, que fa sol, caloreta el primer de gener. I la ressaca es passa davant del llac, bany i reset. I parlo amb molts de vosaltres, que llegiu, que esteu de celebració tots junts, ben sopats... així es comença bé l'any, que carai! Fins aviat!

I de Wanaka a Te Anau, i d'allà a Fiordland again. Que fa bo i les vistes són espectaculars. La mateixa ruta, convida a parar-se, a fer mil fotos, a devorar i encantar-se entre pics, rainfalls', valls i llacs entre muntanyes de més de 2000m. I estem a estiu i clar, toca banyar-se. I tot és real i sembla irreal...

Milford Sound, el llac Marian, Gertrude Valley... això és Fiordland!!! Les imatges parlen, expliquen i descriuen millor que 10 paràgrafs propis.

Milford Sound és Seny!

3/1/12 bany de catalans' al lake Marian

 

Gertrude Valley, neu a Fiordland

Sona Antònia Font i aquesta nit han de passar els Reis Mags. De regal un mini-creuer pel fiord Milford demà tirat de preu (oportunitats d'última hora i coses de la vida, vaja).

new year... new look'!

I a casa, trigaran 12 hores més (clar, que venen d'aqui!) i ja els diré que si, que us portin un munt de regals, bons desitjos, i part de la felicitat que tinc aqui. Als que llegiu el blog, (i als que no) o veieu fotos del Facebook, a Casa, als 45 que estàveu reunits el 31 sopant (enveja, que si!), les que portàveu telons de 12cm, a bastoneres i bastoners, als que any nou, feina nova, als que viatjareu en breu, als que emprendreu noves etapes i als que seguiu com sempre i enyoro com mai.

 

I tanco l'entrada, que al llac Gunn el sol s'amaga, la fresqueta comença a notar-se entre xancles i els 'sandflies' em devoren a picades.

Que me sobren paraules i no tinc res a dir...

Des de 'Capperavall' a la província de les Antípodes

Salut i (que abdiquin) els Reis!