dilluns, 26 de desembre del 2011

La improvització com a camí, el forecast* com a ruta ...

* pels de la ESO, forecast = previsió del temps en anglès (jejeje goyo dixit)

I si, qüasi un mes a Nova Zelanda. 'País de troballes' el batejaré. El temps passa, i volant, i el blog roman, a pesar meu encara que no ho sembli, abandonat dels dies d'inspiració.

Sona la banda sonora d'Amelie, i dins de la Vane, laptop entre mans i au, a deixar-se endur pels records de dues setmanes més entre gorgs, penya segats, waterfalls, llacs, poblets,... rises, tertúlies, filosofades, classes improvitzades d'anglès impartides per un professor' francès de 20 i poc anys...

Ho deixàvem (la última entrada) a la bahia de Jackson, paisatge gris, pluja a mig caure sempre, fred i guerra freda amb els mosquits que habiten la costa oest i part de la campervan.

La improvització com a camí, i d'aquesta manera enfilem cap als llacs de l'interior, esperant bones notícies del forecast que sembla, per art de màgia, posar-se del nostre cantó i acompanyar-nos en un dia de ple sol per la ruta rodejant el majestuós llac Hawae (i que em perdonin els kiwis, (tampoc suposo que cap llegirà el blog) si no escric allò que se'n diu polite, els seus noms propis)

Caminata per obtenir unes vistes de 10 (si, altre vegada... es lo que hi ha ;-)
LLac de kms, blau intens, desafiant al reflexe del mateix cel, clar i serè d'un color menys intens però no per això menys espectacular. Dedueixo al cap i a la fi que les fotos panòramiques seran les habituals en aquest blog. Els paisatges son dignes de fotos de 360º.

Lord of the Rings? ...
D'aqui a Wanaka, poblet tot just a peu del llac del mateix nom, on amb l'ascenció al Roy peak, de 1500m. Aqui potser podria fer ús del copy paste del paràgraf anterior però si a una  conclusió es pot arribar es que les fotos preses semblaven fotogrames de la trilogia del Senyor dels Anells. Valoreu vosaltres, estimats lectors (realment Sko, a quantes persones et penses que et dirigeixes? jejeje)

I no penseu que la parada a Wanaka és casual i tot és color rosa (menys mal, també) a NZ. Petit incident d'anècdota curiosa que revelaré entre birres a la tornada (si coneixeu la meva relació amb l'ase català us podeu fer una idea...) per provocar rises' (espero) i deixar-me en evidència (també!) de quelcom del que no estic molt orgullós que diem... en fi.

Canvi del vidre davanter de la Vane (que si, que ho explicaré, i res greu!) i enfilarem cap al llac Tekapo. No sense abans aprofitar la generositat del senyors dels XBase hostels (dutxa gratix, o per la patilla' vaja...) i fer les bugades (si es que em ve família...) per enfilar altres dues setmanes amb desena de calçotets nets. (feu números... jeje)

4 again, i a moure bulders! jeje

A Tekapo ens reunim altre cop amb els companys provençals Thibo & Kev que deixant de banda la idea de treballar s'apunten altre cop al viatge...(a que em sona això?)

La vista del Mount Cook o Aoraki des del llac Pukaki és espectacular... en un dia de bon temps i que permet observar la punta del pic en condicions favorables (i veient el ritme que es porta de pluges... gràcies!)



Birrejar, cuinar, sopar i dormir tot despertant amb vistes inmillorables del llac d'aigua turquesa i el pic més alt d'Australàssia* (*pels de la ESO: Austràlia + NZ + ...) no té preu. Fugir del ritme turístic de la zona, dels tours organitzats per obtenir sensacions com aquesta fa que valgui la pensa aventurar-se a conduir per milers de km.


Un lloc d'acampada 'espectacular'. Els 4 & sr Cook al fons...

I tot rodejant el llac Pukaki (es que no s'acaba mai?) arribem al campsite que farà de punt de partida per un altre track fins la base de la muntanya anomenada Aoraki o orador dels déus. Impressiona veure com, en una illa (no oblidem) s'alcen més de 30 pics superiors a 2500m... i molts d'ells rodejant els 3000m i el sr.Cook amb el pic màxim. Pregunta de trivial... quan medeix el sr.Cook? quesito verd.

I més improvització cap a la costa est, fugint del mal temps de l'oest que ens havia de portar cap a Fiordland i ens obliga a postposar-ho (que no descartar-hoooo!)

Yellow pinguins... que pasa neng?
Oamaru: pingüins i lleons marins. Pingüins de cresta groga (tal com sona...) recordant els anys que voltàvem els 16 i apareixien els pelaos' (no hagués dit mai que escriuria aquesta paralula al blog, però exemplifica el look d'allò més bé!) amb el pentinat cendrer' tenyit de ros. Doncs si, la mare naturalesa (que estava de cachondeo  suposo) es va entretindre un dia a crear unes ciratures simpatiquíssimes a l'hora de moure's amb traje negre i cresta groga d'ull a ull. Boníssim!

Nugget Point, a els Catlins
Dunedin de parada estratègica per compres i dipòsits de benzina (2800km ja...), dies de biblio o platja, per seguir cap als Catlins. Part sud de la illa Sud on anem a buscar el punt més al sud del País. (i sense perdre el nord, eh?)

Deixar-se perdre per les carreteretes secundàries rodejades de salts d'aigua, prats verds inestats de obreres de la llana, llacs i platges de dunes blanques on fan niu els lleons marins, foques, o boscos de 170 milions d'anys fossilitzats en penya segats que evoquen a la fi del món (pocs milers de km ens separen de l'Antàrtida i el Pol Sud.

Swimsuit, xancles i a 4800km del Pol Sud... jeje

Tot per acabar en un càmping amb la furgo empolsinada i fent menú de truita de alls tendres amb pà amb tomàquet entre colònia de francès parlants.

Deu ser que això té Nova Zelanda...
Bones Festes i feliç 2012!

Una petita reflexió d'última hora em recorda que demà és 24 de desembre, que tinc que posar a secar el banyador i que no tinc turrons ni els canelons de la mama' per demà passat. Cullons, que són els millors!

Així que mentre feu cagar el tió, celebreu el Nadal (o no!) i aprofteu els últims dies d'aquest 2011, recordeu que teniu un conegut a 20000km de distància pensant en cada un de vosaltres que llegiu (encara que no us ho creieu!)
Aqui intentarem buscar galets (jajaja il·lusos!) cuinar quelcom no sumament calòric com a Casa i enyorar el cava i els roscos de la iaia... aix...

sigueu felices i feliços!!
perdoneu que us desitgi des d'aqui un bon començament de 2012 (ustiiii, que ens fem grans!)
i gaudiu en família i entre amics (tant i tant lluny es troba a faltar)


una altra sama' amb significat...

ah, i si ha tocat la grossa a algú... pensarà en patrocinar la meva tornada) jujuju

salut i turrons!

sona: com no, Curiós de Gertrudis! m'encanta! Feliç 2012!

dimarts, 13 de desembre del 2011

New Zealand... tan lluny, tan a prop...

Nova Zelanda...

sembla fàcil escriure el nom del país possiblement més allunyat de Casa. Qüasi 20000km em separen dels meus...
 
kiwis a la vista...

Inabastables com poques, ambdues illes ofereixen paratges realment únics. Possiblement no com a tals cada un per separat, però la proximitat entre ells es tan poca, que evoca a pensar en els 5 continents representats en un.

Au, introducció pròpia (que podria semblar treta de ves a saber on... jejeje) però reflexió veraç, que un (o sigui jo) no s'enamora fàcilment d'un 'landscape' com li diuen aquí al paisatge.
Dues setmanes sense entrada al blog (cuidadu amb la entrada que s'us presenta doncs...jeje) que venen a dir que si, que estic gaudint com un Sko quan guanya el Barça al Madriz (ohhhh, si, vaig dedicar temps d'aquest viatge somiat al futbol, opi del poble... el meu vici) però que també es deu a la cara i no habitual conexió a intelné en aquesta regió de les antípodes...

Gisu, Thibo, Kevin & me. 02/12
Vaig aterrar el passat 27/11, a la windy' wellington. Desesperació després de 3 setmanes de sol, platja, caminates en manga' curta i dies càlids. _Un vent que qüasi no deixa dormir i una rasquilla' d'aquella que convida a recuperar la jaqueteta del fons de la motxilla.

A la capital city m'espera la Gisela, no pas per parlar en anglès de bastons (que també!) sinó per seguir la ruta que ja va iniciar setmanes abans i la següent parada de la qual é sla illa sud. Així, sense ni molt menys menysprear la illa nord del país (au, totes i tots a Google maps per veure que NZ té dueeess illes i Wellington està al sud de la illa nord!) ens encaminem amb els seus amics francesos, Kevin & Thibo, cap a Picton, punt de partida real de la ruta en campervan,

Setmana de relax, per gaudir aquest cop de viatjar en companyia (tres setmanes sol a Australia i tal com sóc... la sociabilització em mancava!) i per resituar-te amb noves costums, nou accent anglès dels kiwis (així els diuen als nova zelandesos) i vida "chilllllll bro'" o "amb caaaaaaaalma tet".
Semblem un imant per la resta de campervans... cada dia dormitem acompanyats d'altres aventurers (la majoria de parla francesa) que fa que els dies passin volant. De Picton a Nelson, de Nelson a Abel Tasman Park, i anar-hi anant.

Farewell Spit... turons verds
dunes amb en Thibo...
... i platges infinites. Amazing.
Una parada a Farewell Spit per exemplificar que té per tu Nova Zelanda. I ho podeu comprovar a les següents fotografies... Totes de la mateixa tarda en una caminata de... 2hores aprox.? Sense paraules.

Turons verds que evoquen a l'enyorada Escòcia on vaig viure 9 mesos... platges inmenses de sorra blanca (ohhh Cuba...) després d'infinites dunes (encara estàs aqui Golden Coast?) que recorden els deserts per enfilar un camí entre bosc de tornada al cotxe.

Amb els dos amics francesos parant a Nelson per tal de trobar feina amb la working holiday visa per unes setmanes i així pagar-se la resta de la ruta, decidim amb la Gisela de llogar una camper a Christchurch i seguir voltant cap al sud.

Christchurch o la ciutat fantasma... ja que el malaurat terratrèmol que va saccejar aquesta bonica ciutat de l'est (bé un moviment sísmic no, milers d'ells però 3 de gran intensitat) fa que la ciutat presenti un aspecte desolador, on els més afferrats als records volen reviure-la entre cartells de 'on sale' escampats per les diferents parcel·les.

la Vaneeeee!
Campervan (batejada com a Vane... pregunteu a la Gisu el perquè...) i cap a la península de Banks, on la bonica Akaroa ens espera. Com una roda dentada farcida de bays', els paisatges des de la carretera ja provoquen les primeres parades per a fotografiar. Un petit ensurt amb la van (un fusible fos, vés quina cosa) ens fa fer nit (pagada per la companyia, of course!) a un backpacker d'allò més acollidor. Mentre en Bruce el mecànic (que oju, ens va remolcar la nit anterior i el tiu conduia amb pantunfles' jejeje) acaba de posar a punt la van, visitem aquest poblet a migdia infestat de turistes.


 
Mount Avalanche. Orgull Seny' a 1838m
Parada a Christchurch per cantar les quaranta a la companyia (ens retornen el dia 'perdut?) i cap a Arthur Pass. Parc Natural  al centre de la illa sud on el poble del mateix nom és l'inici del tremping (així li diuen al trekking, o caminata els NZ) plegats. Dia assolellat, zero vent que ens porten després de 1100 de desnivell fins al pic de Mount Avalanche de 1838m (gens malament eh?)
Vista magnífica de 360º dels alps NZesos on la neu blanca brilla per damunt d'un paisatge on només es visualtizen muntanyes (i estem en una illa!)

calma i pau (en companyia) als alps NZesos...

D'Arthur Pass cap a Greymouth costa oest, i d'allà ambla intenció d'avançar cap al sud, en un gir al sentit contrari de les agulles del rellotge per evitar masses de turistes que acostumen a rodejar aquesta illa a mitjants de desembre.

Hokikita gorge (perjuro que no s'ha retocat la foto)
Parada a Hokitika Gorge, on uns gorgs d'aigua de color blau-turquesa evoquen al Carib i fan alucinar literalment als visitants. Com és possible aquesta textura de l'aigua? Sembla un batut amb toc de blue tropic (i perdoneu el tic licoreta'... jejeje)

Okarito i els primers glaciars (records de la Patagònia eh Dani?) ens esperen a poc més de 100km de Greymouth. Per evitar la processió de flashos asiàtics en la cminata típica per veure el Franz Josef glacier, pujarem al cim de Alex Knob a 1300m (un altre desnivell de 1100m) per obtenir unes vistes impressionants de la magestuosa llengua' de gel que segons llegendes maorís són fruit de les quantioses llàgrimes vesades per una nativa en perdre el seu promès (ohhhhhhhhhhhhh...)


Des d'Alex Knob es veu el mar...

... i el glaciar Franz Josef.
Les fotos des del cim impressionen. Sembla impossible que, només girant la mirada 180º contemplis a la llunyania el mar (a uns 20km) el poble de Franz Josef als teus peus i a la teva alçada a uns 1300, 1400m hi hagi un glaciar de km. de llargada... buffff "that's New Zealand".

Encara encisats per les vistes, retornarem a la zona d'acampada on coneixerem a la Maite i Iker (si, que típic per 2 bascus, no?) L'estelada a la Vane fa de nexe d'unió aquest cop entre aquests dos països agermanats. Riuades d'informació sobre el país (porten aqui 10 mesos!) fa que tinguem les següents parades més que planejades. Eskerrik asko Maite&Iker!!!!

Iker, Maite, Gis & me. Basc & Catalan countries!
Diumenge 11 pel matí, a Casa és dissabte 10 i hi ha derbi. Me'l posen al bar i totes i tots sabem el resultat 1-3! i que quedi per la posteritat! A 20000km la sama amb el 21 dels botelloning llueix com mai (gràcies amics!) i la victòria ens porta a dia de bar amb els amics euskalduns. I ja sabeu com va això... tertúlies i filosofades per arreglar el món no sense oblidar les nostres arrels (de germanor amb el País Basc) que porten fins a l'hora de sopar.

I aqui la nit d'ahir, que acaba a rondant la 1 de la nit (usti, però si acostumem a fer nones a les 10!) amb nous companys veins de camper tot recordant l'inici d'un acudit: "s'ajunten dos gallecs, dos bascus i dos catalans a Nova Zelanda i..."

...

Plou, a la Bahia de Jackson tot camí de Wanaka i Fiordland.
Plou i m'agrada, segons com, perquè aquesta calma redacta aquests paràgrafs
Plou i em recorda que s'ha d'aprofitar al màxim aquests instants en aquest país maravellós

Plou, son vora les 8 i em toca fer el sopar.




Salut i kiwis!

rises' un dimarts 13 qualsevol a NZ...


PDs...
Un record per tota la gent del Casal del Quico... celebrant 11 anys de lluita per la vil·la i el Baix Montseny.

Un altre menció a la family bastonera. S'acosta el sopar de fi d'any i no estaré allà (i s'enyora!). El capde Menach* ha complert aquest 2 anys!!!! salut!

i la darrera d'aquestes (i estan a principis de desembre) per la Rous (perduda pel Pirineu) que celebra els 26 entre felicitat, segur! Cuida't!

divendres, 2 de desembre del 2011

Brisbane i les illes de la costa est. 'Lo bo' es fa esperar...

Bé, elblog mig oblidat... més d'una setmana sense escriure... però la intenció de manter-lo viu persisteix eh!
La última setmana ha estat d'allò més intensa, amb tours cap a les illes de la costa est i centenars de km recorreguts amb l'Smartie.
Es fa difícil començar aquesta entrada parlant de Brisbane, l'ultima parada de la darrera entrada a aquest blog.

Brisbane bridge & skyline
Ciutat cosmopolita també (com Sydney) però habitada per milers i milers de persones 'en traje'. Si, podria ser la business' capital del país.
Un skyline impressionant i integrat en una zona geogràfia de turons i un riu sinuós, que dónen a entendre l'enorme complicació de fer créixer
el nucli urbà com aquest.
Aparcar resulta impossible i si més no caríssim, pel que buscarem un backpacker en condicions i deixarem de dormir a la campervan per dos dies.
Relax als jardins botanics
Em confesso no molt amant de les grans citys, pel que segur m'hauré deixat mil coses a visitar que aconsella la lonely planet.

Un passeig pels jardins botànics, un altre seguint el curs del riu per gaudir de l'skyline i els diferents racons ja preparats pels 'runners' fer una parada en el matí d'exercici.

Des de la city em decideixo a treure rendiment a la última setmana que em queda (si si, ja en fa 3! que sóc aqui!) i mirarem de seguir le consell dels amics 'aussies' Stefi&Rusi i passar uns dies a Fraser Island i les Whitsundays.
km fins a Hervey Bay, per tal de trobar el millor tour operador (el millor?... no! el més econòmic! jejeje) per visitar la illa.

Em decanto per un tour de 3 dies/2 nits tot inclòs. Aquests tours son la millor i senzilla manera de visitar Fraser, doncs aquesta illa és coneguda per ser l'únic espai al món d'aquesta magnitud on el rainforest' creix damunt la sorra fina i blanca de la illa.


Fraser Island family...

Però es que la illa té vora 100km de llarg i en algunes zones uns 20km d'amplada, pel que dóna peu a perdre's pels seus racons.
El tour ofereix guia i 4x4 per moure's durant els 3 dies. Aquest es converteix en l'únic mitja viable per visitar la illa, doncs TOTS els camins tenen el perill de quedar-se 'stuck' que diuen aqui (encallat entre la sorra, per tot el que comporta).

lake McKenzie


I aqui faré un stop. Un stop per carregar algunes imatges de paisatges paradisíacs com platges kilomètriques per on conduir, racons inversemblants com llacs inmensos d'aigua dolça en els que poder banyar-se, combinacions impossibles com arbres milenaris creixent i arrelant-se damunt de sorra fina i blanca...



Però el gran plus, el gran què d'aquests dies el posen les persones. Un grup de 15 desoneguts amb el que, ja des del principi, conectem naturalment i no deixen d'aflorar les 'rises' en grup... A dies vista, (com avui que redacto l'entrada al blog) t'adones del que realment t'emportes del viatge a banda de contemplar paisatges només vistos al National Geographic..

 "El turista canvia de moneda,... el motxiller intercanvia experiències." Preparar una barbecue amb anglès (aficionat gunner!) i una noia de Hong kong, compartir anècdotes musicals amb una noia noruega, fer de copilot a l'estil Moya amb un alemany o jugar a "qui es més mafiós" entre un italià de Sicília i el meu cognom (si, els Escobar més coneguts son els de Colòmbia, jajaja)

Adoptant, com no (amb el gran Matteo!), el rol d'animadors del grup, la relació entre els 15 es fa més propera i passem les 24 hores plegats. Cuinar els àpats, muntar el campament de nit, veure plegats la sortida del sol entre dingos,... fins a empènyer el 4x4 quan es quedava 'encallat' a la sorra. Tot sota un sol esplèndid i més de 30º... ideal per finals de novembre eh?
 
21/11/11 04.35am ... sunrise
Rises, fotos, jokes' i més rises fan que els 3 dies passin volant, acordant encara que sembli impossible, veure'ns en un futur proper. Si, si d'aqui en treiem totes i tots cases arreu del món on allotjar-nos quan viatgem... serà genial!




Es fa difícil acomiadar-se però #cosesdelatur on tourha de seguir endavant!...

1000km per arribar a Airlie Beach, on apurant a primeríssima hora del matí (si, a voltant de les 7) recorro els diferents backpackers, hostels, agències... intentant trobar un tour on encabir-me per sortir a navegar a les Whitsundays durant 3 dies 2 nits...

Miracle o no, el trobo i 3 hores després d'aparcar la Smartie i preparar (bé, reciclar) la motxilla de Fraser ara per les whitsundays.

25 persones i un veler... el resultat del mix ja us el podeu imaginar. Encara que si haig de ser franc... el format Fraser va ser de 10! insuperable!


Gent d'Holanda, Alemanya (Austràlia està inundat d'alemanys!!!), França, USA, Itàlia, ... i els primers espanyols que conec! Un canari i una zamorana amb els que fem bon coleguisme*... jejeje
Platges paradisíaques, snorkeling entre peixos de mil formes i colors, nedar (bé no, contemplar com habiten la platja taurons i ralles) entre aigües cristalines i platges de sorra finíssima (única al món) que desapareix en minuts només pujar la marea...

Whitheaven Beach


Whiteheaven beach és el summum de tot això... val la pena matinar per ser els primers en arribar a la illa i no perdre's un paisatge com aquest a soles...

 Les tertúlies al 'spank me' (nom coxondu' per un boat... no? jejeje) són recurrents, filosofant sobre l'estil de vida de cada país i relexionant (qüasi fent un miting) de la diferència entre spanish & catalan. Sembla mentida com coneix la resta del mon el tema però només fins a quin punt* Catalonia is Barcelona and the suburbs? You like toros', isn't it? you hate spanish people?
Mils de preguntes que et fan sentir orgullós de pertànyer a un País com el nostre i defensar una llengua, cultura ... i parlar-ne arreu del món.


Després d'aquest paràgraf reivindicatiu (que relament tenia ganes d'escriure) el viatge segueix 800km més al nord, cap a Cairns. On el diumenge 27 agafo l'avió cap a New Zealand.
 
un altre stop - New Zealand eh?... l'altre punta del món, el país somiat sempre, ... i ara mateix ja hi tinc els dos peus.

uffff...

amb Gisela, Thibo & Kevin a Wellington


Perdoneu si trigo a fer una nova entrada. Això promet molt i internet passarà a segon/tercer pla...

una abraçada per tothom!
salut i kiwis!