divendres, 2 de desembre del 2011

Brisbane i les illes de la costa est. 'Lo bo' es fa esperar...

Bé, elblog mig oblidat... més d'una setmana sense escriure... però la intenció de manter-lo viu persisteix eh!
La última setmana ha estat d'allò més intensa, amb tours cap a les illes de la costa est i centenars de km recorreguts amb l'Smartie.
Es fa difícil començar aquesta entrada parlant de Brisbane, l'ultima parada de la darrera entrada a aquest blog.

Brisbane bridge & skyline
Ciutat cosmopolita també (com Sydney) però habitada per milers i milers de persones 'en traje'. Si, podria ser la business' capital del país.
Un skyline impressionant i integrat en una zona geogràfia de turons i un riu sinuós, que dónen a entendre l'enorme complicació de fer créixer
el nucli urbà com aquest.
Aparcar resulta impossible i si més no caríssim, pel que buscarem un backpacker en condicions i deixarem de dormir a la campervan per dos dies.
Relax als jardins botanics
Em confesso no molt amant de les grans citys, pel que segur m'hauré deixat mil coses a visitar que aconsella la lonely planet.

Un passeig pels jardins botànics, un altre seguint el curs del riu per gaudir de l'skyline i els diferents racons ja preparats pels 'runners' fer una parada en el matí d'exercici.

Des de la city em decideixo a treure rendiment a la última setmana que em queda (si si, ja en fa 3! que sóc aqui!) i mirarem de seguir le consell dels amics 'aussies' Stefi&Rusi i passar uns dies a Fraser Island i les Whitsundays.
km fins a Hervey Bay, per tal de trobar el millor tour operador (el millor?... no! el més econòmic! jejeje) per visitar la illa.

Em decanto per un tour de 3 dies/2 nits tot inclòs. Aquests tours son la millor i senzilla manera de visitar Fraser, doncs aquesta illa és coneguda per ser l'únic espai al món d'aquesta magnitud on el rainforest' creix damunt la sorra fina i blanca de la illa.


Fraser Island family...

Però es que la illa té vora 100km de llarg i en algunes zones uns 20km d'amplada, pel que dóna peu a perdre's pels seus racons.
El tour ofereix guia i 4x4 per moure's durant els 3 dies. Aquest es converteix en l'únic mitja viable per visitar la illa, doncs TOTS els camins tenen el perill de quedar-se 'stuck' que diuen aqui (encallat entre la sorra, per tot el que comporta).

lake McKenzie


I aqui faré un stop. Un stop per carregar algunes imatges de paisatges paradisíacs com platges kilomètriques per on conduir, racons inversemblants com llacs inmensos d'aigua dolça en els que poder banyar-se, combinacions impossibles com arbres milenaris creixent i arrelant-se damunt de sorra fina i blanca...



Però el gran plus, el gran què d'aquests dies el posen les persones. Un grup de 15 desoneguts amb el que, ja des del principi, conectem naturalment i no deixen d'aflorar les 'rises' en grup... A dies vista, (com avui que redacto l'entrada al blog) t'adones del que realment t'emportes del viatge a banda de contemplar paisatges només vistos al National Geographic..

 "El turista canvia de moneda,... el motxiller intercanvia experiències." Preparar una barbecue amb anglès (aficionat gunner!) i una noia de Hong kong, compartir anècdotes musicals amb una noia noruega, fer de copilot a l'estil Moya amb un alemany o jugar a "qui es més mafiós" entre un italià de Sicília i el meu cognom (si, els Escobar més coneguts son els de Colòmbia, jajaja)

Adoptant, com no (amb el gran Matteo!), el rol d'animadors del grup, la relació entre els 15 es fa més propera i passem les 24 hores plegats. Cuinar els àpats, muntar el campament de nit, veure plegats la sortida del sol entre dingos,... fins a empènyer el 4x4 quan es quedava 'encallat' a la sorra. Tot sota un sol esplèndid i més de 30º... ideal per finals de novembre eh?
 
21/11/11 04.35am ... sunrise
Rises, fotos, jokes' i més rises fan que els 3 dies passin volant, acordant encara que sembli impossible, veure'ns en un futur proper. Si, si d'aqui en treiem totes i tots cases arreu del món on allotjar-nos quan viatgem... serà genial!




Es fa difícil acomiadar-se però #cosesdelatur on tourha de seguir endavant!...

1000km per arribar a Airlie Beach, on apurant a primeríssima hora del matí (si, a voltant de les 7) recorro els diferents backpackers, hostels, agències... intentant trobar un tour on encabir-me per sortir a navegar a les Whitsundays durant 3 dies 2 nits...

Miracle o no, el trobo i 3 hores després d'aparcar la Smartie i preparar (bé, reciclar) la motxilla de Fraser ara per les whitsundays.

25 persones i un veler... el resultat del mix ja us el podeu imaginar. Encara que si haig de ser franc... el format Fraser va ser de 10! insuperable!


Gent d'Holanda, Alemanya (Austràlia està inundat d'alemanys!!!), França, USA, Itàlia, ... i els primers espanyols que conec! Un canari i una zamorana amb els que fem bon coleguisme*... jejeje
Platges paradisíaques, snorkeling entre peixos de mil formes i colors, nedar (bé no, contemplar com habiten la platja taurons i ralles) entre aigües cristalines i platges de sorra finíssima (única al món) que desapareix en minuts només pujar la marea...

Whitheaven Beach


Whiteheaven beach és el summum de tot això... val la pena matinar per ser els primers en arribar a la illa i no perdre's un paisatge com aquest a soles...

 Les tertúlies al 'spank me' (nom coxondu' per un boat... no? jejeje) són recurrents, filosofant sobre l'estil de vida de cada país i relexionant (qüasi fent un miting) de la diferència entre spanish & catalan. Sembla mentida com coneix la resta del mon el tema però només fins a quin punt* Catalonia is Barcelona and the suburbs? You like toros', isn't it? you hate spanish people?
Mils de preguntes que et fan sentir orgullós de pertànyer a un País com el nostre i defensar una llengua, cultura ... i parlar-ne arreu del món.


Després d'aquest paràgraf reivindicatiu (que relament tenia ganes d'escriure) el viatge segueix 800km més al nord, cap a Cairns. On el diumenge 27 agafo l'avió cap a New Zealand.
 
un altre stop - New Zealand eh?... l'altre punta del món, el país somiat sempre, ... i ara mateix ja hi tinc els dos peus.

uffff...

amb Gisela, Thibo & Kevin a Wellington


Perdoneu si trigo a fer una nova entrada. Això promet molt i internet passarà a segon/tercer pla...

una abraçada per tothom!
salut i kiwis!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada