New Zealand... tan lluny, tan a prop...

Nova Zelanda...

sembla fàcil escriure el nom del país possiblement més allunyat de Casa. Qüasi 20000km em separen dels meus...

 

kiwis a la vista...

Inabastables com poques, ambdues illes ofereixen paratges realment únics. Possiblement no com a tals cada un per separat, però la proximitat entre ells es tan poca, que evoca a pensar en els 5 continents representats en un.

Au, introducció pròpia (que podria semblar treta de ves a saber on... jejeje) però reflexió veraç, que un (o sigui jo) no s'enamora fàcilment d'un 'landscape' com li diuen aquí al paisatge.

Dues setmanes sense entrada al blog (cuidadu amb la entrada que s'us presenta doncs...jeje) que venen a dir que si, que estic gaudint com un Sko quan guanya el Barça al Madriz (ohhhh, si, vaig dedicar temps d'aquest viatge somiat al futbol, opi del poble... el meu vici) però que també es deu a la cara i no habitual conexió a intelné en aquesta regió de les antípodes...

Gisu, Thibo, Kevin & me. 02/12

Vaig aterrar el passat 27/11, a la windy' wellington. Desesperació després de 3 setmanes de sol, platja, caminates en manga' curta i dies càlids. _Un vent que qüasi no deixa dormir i una rasquilla' d'aquella que convida a recuperar la jaqueteta del fons de la motxilla.

A la capital city m'espera la Gisela, no pas per parlar en anglès de bastons (que també!) sinó per seguir la ruta que ja va iniciar setmanes abans i la següent parada de la qual é sla illa sud. Així, sense ni molt menys menysprear la illa nord del país (au, totes i tots a Google maps per veure que NZ té dueeess illes i Wellington està al sud de la illa nord!) ens encaminem amb els seus amics francesos, Kevin & Thibo, cap a Picton, punt de partida real de la ruta en campervan,

Setmana de relax, per gaudir aquest cop de viatjar en companyia (tres setmanes sol a Australia i tal com sóc... la sociabilització em mancava!) i per resituar-te amb noves costums, nou accent anglès dels kiwis (així els diuen als nova zelandesos) i vida "chilllllll bro'" o "amb caaaaaaaalma tet".

Semblem un imant per la resta de campervans... cada dia dormitem acompanyats d'altres aventurers (la majoria de parla francesa) que fa que els dies passin volant. De Picton a Nelson, de Nelson a Abel Tasman Park, i anar-hi anant.

Farewell Spit... turons verds

dunes amb en Thibo...

... i platges infinites. Amazing.

Una parada a Farewell Spit per exemplificar que té per tu Nova Zelanda. I ho podeu comprovar a les següents fotografies... Totes de la mateixa tarda en una caminata de... 2hores aprox.? Sense paraules.

Turons verds que evoquen a l'enyorada Escòcia on vaig viure 9 mesos... platges inmenses de sorra blanca (ohhh Cuba...) després d'infinites dunes (encara estàs aqui Golden Coast?) que recorden els deserts per enfilar un camí entre bosc de tornada al cotxe.

Amb els dos amics francesos parant a Nelson per tal de trobar feina amb la working holiday visa per unes setmanes i així pagar-se la resta de la ruta, decidim amb la Gisela de llogar una camper a Christchurch i seguir voltant cap al sud.

Christchurch o la ciutat fantasma... ja que el malaurat terratrèmol que va saccejar aquesta bonica ciutat de l'est (bé un moviment sísmic no, milers d'ells però 3 de gran intensitat) fa que la ciutat presenti un aspecte desolador, on els més afferrats als records volen reviure-la entre cartells de 'on sale' escampats per les diferents parcel·les.

la Vaneeeee!

Campervan (batejada com a Vane... pregunteu a la Gisu el perquè...) i cap a la península de Banks, on la bonica Akaroa ens espera. Com una roda dentada farcida de bays', els paisatges des de la carretera ja provoquen les primeres parades per a fotografiar. Un petit ensurt amb la van (un fusible fos, vés quina cosa) ens fa fer nit (pagada per la companyia, of course!) a un backpacker d'allò més acollidor. Mentre en Bruce el mecànic (que oju, ens va remolcar la nit anterior i el tiu conduia amb pantunfles' jejeje) acaba de posar a punt la van, visitem aquest poblet a migdia infestat de turistes.

 

Mount Avalanche. Orgull Seny' a 1838m

Parada a Christchurch per cantar les quaranta a la companyia (ens retornen el dia 'perdut?) i cap a Arthur Pass. Parc Natural  al centre de la illa sud on el poble del mateix nom és l'inici del tremping (així li diuen al trekking, o caminata els NZ) plegats. Dia assolellat, zero vent que ens porten després de 1100 de desnivell fins al pic de Mount Avalanche de 1838m (gens malament eh?)

Vista magnífica de 360º dels alps NZesos on la neu blanca brilla per damunt d'un paisatge on només es visualtizen muntanyes (i estem en una illa!)

calma i pau (en companyia) als alps NZesos...

D'Arthur Pass cap a Greymouth costa oest, i d'allà ambla intenció d'avançar cap al sud, en un gir al sentit contrari de les agulles del rellotge per evitar masses de turistes que acostumen a rodejar aquesta illa a mitjants de desembre.

Hokikita gorge (perjuro que no s'ha retocat la foto)

Parada a Hokitika Gorge, on uns gorgs d'aigua de color blau-turquesa evoquen al Carib i fan alucinar literalment als visitants. Com és possible aquesta textura de l'aigua? Sembla un batut amb toc de blue tropic (i perdoneu el tic licoreta'... jejeje)

Okarito i els primers glaciars (records de la Patagònia eh Dani?) ens esperen a poc més de 100km de Greymouth. Per evitar la processió de flashos asiàtics en la cminata típica per veure el Franz Josef glacier, pujarem al cim de Alex Knob a 1300m (un altre desnivell de 1100m) per obtenir unes vistes impressionants de la magestuosa llengua' de gel que segons llegendes maorís són fruit de les quantioses llàgrimes vesades per una nativa en perdre el seu promès (ohhhhhhhhhhhhh...)



Des d'Alex Knob es veu el mar...



... i el glaciar Franz Josef.

Les fotos des del cim impressionen. Sembla impossible que, només girant la mirada 180º contemplis a la llunyania el mar (a uns 20km) el poble de Franz Josef als teus peus i a la teva alçada a uns 1300, 1400m hi hagi un glaciar de km. de llargada... buffff "that's New Zealand".

Encara encisats per les vistes, retornarem a la zona d'acampada on coneixerem a la Maite i Iker (si, que típic per 2 bascus, no?) L'estelada a la Vane fa de nexe d'unió aquest cop entre aquests dos països agermanats. Riuades d'informació sobre el país (porten aqui 10 mesos!) fa que tinguem les següents parades més que planejades. Eskerrik asko Maite&Iker!!!!

Iker, Maite, Gis & me. Basc & Catalan countries!

Diumenge 11 pel matí, a Casa és dissabte 10 i hi ha derbi. Me'l posen al bar i totes i tots sabem el resultat 1-3! i que quedi per la posteritat! A 20000km la sama amb el 21 dels botelloning llueix com mai (gràcies amics!) i la victòria ens porta a dia de bar amb els amics euskalduns. I ja sabeu com va això... tertúlies i filosofades per arreglar el món no sense oblidar les nostres arrels (de germanor amb el País Basc) que porten fins a l'hora de sopar.

I aqui la nit d'ahir, que acaba a rondant la 1 de la nit (usti, però si acostumem a fer nones a les 10!) amb nous companys veins de camper tot recordant l'inici d'un acudit: "s'ajunten dos gallecs, dos bascus i dos catalans a Nova Zelanda i..."

...

Plou, a la Bahia de Jackson tot camí de Wanaka i Fiordland.

Plou i m'agrada, segons com, perquè aquesta calma redacta aquests paràgrafs

Plou i em recorda que s'ha d'aprofitar al màxim aquests instants en aquest país maravellós

Plou, son vora les 8 i em toca fer el sopar.

Salut i kiwis!

rises' un dimarts 13 qualsevol a NZ...

PDs...
Un record per tota la gent del Casal del Quico... celebrant 11 anys de lluita per la vil·la i el Baix Montseny.

Un altre menció a la family bastonera. S'acosta el sopar de fi d'any i no estaré allà (i s'enyora!). El capde Menach* ha complert aquest 2 anys!!!! salut!

i la darrera d'aquestes (i estan a principis de desembre) per la Rous (perduda pel Pirineu) que celebra els 26 entre felicitat, segur! Cuida't!