Angkor i enfilant el Mekong cap a Laos...

Viatgem en un bus local, cap a Savannamaket, Laos. Bus farcit de gent, quitxalla, monks,... res de aire acondicionat, ventiladors sostinguts del sostre en una "instal.lació" qüasi còmica. Com a companya de viatge la Tsui i unes 30 o 40 caixes de cartrons de tabac que pressionen per darrere el meu seient. Aqui s'ha d'aprofitar l'espai i els conductors sobreviuen a comissió. Ens decidirem a viatjar barat i aquest es el resultat... una experiència més doncs. 

...

Deixava pendent en la darrera entrada la visita a Angkor, a Cambodja... farà 10 dies aproximadament. Dies farcits i cúmul d'experiències. Bé es mereixen una nova entrada al blog, oi?

Angkor...

Angkor i punt i a part. Considerada una de les grans meravelles del món, regió farcida de temples, englobant les edificacions religioses de dimensions més grans del món. Si, el Vaticà es queda petit aqui... Per posar un exemple... Angkor Wat (el més famós i tal i com el nom indica "temple que és ciutat) ocupa kilòmetres quadrats. I parlem de recinte però també d'edificació. No és d'extranyar doncs que es recomani comparar el tiquet de visita per 2-3 dies (pels calers òbviament, però per visitar-ho degudament també)

Tuk tuk sir. ?

Siem Reap com a base d'operacions per visistar els temples... curiós també. 

La proximitat amb Angkor Wat (6 kilòmetres) fa que tot visitant (tot forani que visiti Cambodja) passi uns dies aqui. Això comporta molt moviment i negoci... La ciutat es farceix de backpackers, hostels, guest houses, restaurants occidentals, tuk tuks, massage i oci nocturn. Que tinguin un carrer anomenat "Pub street" ho diu tot... no?

AixÌ que serà complicat trobar quelcom original i autèntic com farcia la última entrada del blog parlant de Cambodja. Siem Reap sempre està en ebullició, sempre té vida nocturna, dorm fins les 3-4 de la tarda, quan els turistes tornen de visitar temples i edificacions hipnotitzadores i volen trobar pizzes, birres, hamburguers, cocktails i happy hours. 

Disbauxa com a base per visitar la calma, european food per degustar segles d'història khmer, calma i meditació mixta de budisme i hinduisme per relaxar-se en spa massage després... Com citen els Sulfitos... "Podria semblar il.lògic no?"

"Extasiat"

Però Angkor i els temples que el rodegen mereixen molt més que aquesta valoració, d'aquest simple nexe d'unió amb Siem Reap  per causes logístiques. Si bé no em consideraré una amant de l'arquitectura i l'escultura (ni emmagatzemo grans coneixements) ni cap devot religiós (tot i el passat que em contempla), Angkor mereix un punt i a part. 

Per les edificacions magestuoses, per la ubicació que evoca a una meditació sense disturbis, com a enclau perfecte per l'ésser humà entre natura i tot allò místic. Per la decoració i detall sense fi, portat fins a l'extrem qüasi de la bogeria, on parets de centenars de metres (no exagero) estan esculpides milers i milers de figures de guerrers, àngels i dimonis, garudes, shives... totes diferents entre si. Obra majestuosa duta a terme entre els segles VII i XV, quan (tal i com cita la Lonely) a Londres hi habitàven 50.000 persones i a Angkor més de un mil.lió. 

Començarem per visitar el temple de Sra Srang, el primer del small tour que anomenen aqui, monasteri budista d'on en per destacaquen les dues 'piscines' que el rei Jayavarman tenia per si mateix i el seu 'consort. I tranquils que no m'explaiaré en dates històriques ni arbres de generacions khmers o similars... que per això està el sr.Google o Wikipèdia. Podeu seguir llegint...

Ta Prohm o el temple engullit' per la selva que el rodeja, deixant a la vista un mix de temple budista deixat a mans de arbres centenaris que han acabat fent cedir l'edificacio, composant aixÌ fotografies impossibles o paisatges dignes de les aventures de la Lara a Tomb Rider (de fet, aqui es van rodar diverses escenes.) Espectacular.

Ta Prohm i la selva que engulleix...

Seguirem amb els detalls impossibles i conservadíssims del temple de Preah Khan i el de més alçada, Ta Keo. Ambdós de camí a Bayon que, sense saber perquè, potser és el que més ens enamora. La Tsui, en Moon i jo hi trobem quelcom especial en l'atmòsfera, els detalls, les incomptables cares que farceixen les façanes, totes elles amb un posat amigable, mig somrient, amb una expressió plaent, contentes de que les visitem i, com no, fotografiem. Gustosa sensació per acabar el dia i deixar les expectatives d'Angkor per l'endemà.

Detalls a Preah Khan...

Bayon... hipnotitzador a s'hora baixa.

...

Pel segon dia llogarem bici i ens dirigirem a Angkor Wat, joia de la corona (de fet és la corona en si potser.) 

Ja hi som... Angkor Wat.

Bocabadat, sense paraules, majestuós, inmens, bucòlic... Tot i confinar munts de turístes (no hi ha low season aqui) el que es respira voltant el temple és únic. Pensar i imaginar-se el dia a dia de fa 500 - 600 anys és un bonic exercici dins del recinte. 

Retrocedir segles per dibuixar una entrada cap al temple plena de monjos budistes, tot pregant, recollint ofrenes, meditant en els jardins kilomètrics, compartint en les biblioteques sense llibres, banyant-se en rituals místics en els petits llacs que rodegen l'estructura principal. I peregrins acompanyant-los, fent vida als voltants, aprenent història gravada en parets de centernars de metres, que mereixen un dia sencer (o més) per explorar-les.

Detall, milers de detalls. Cares úniques, cossos humans caracteritzats originalment, plasmant la sensació de que aqui s'hi van treballar moltes hores, dies, mesos, anys... segles... per completar-ho.

Les batalla de Kurukshetra, l'exèrcit de Suryavarman, el cel i l'infern, la guerra entre déus i dimonis... tot esculpit a mà per inculcar coneixement als feligresos.

Història a tocar els dits, segles i milions d'ulls les contemplen. 

Gràcies Angkor

...

Roulos time...

I el tercer dia cap a Roulos, bici i 13 km per explorar temples rodejats de menys occidentals (poquíssims, vaja) que el sol es de justicia i pedalejar per carreteres a temperatures extremes desgasta i consumeix. 

Ens trobem amb la agradable sorpresa que es celebra al voltant el khmer any nou, i així comporta festa de la gent local, semblant a la imatge que tenim aqui entre paradetes de cotó ensucrat i xurros per Festa Major, però aqui per degustar barbeque a bon preu, sorteigs, tòmboles i "hellos" tot seguits de mirades curioses tot dient (que hi fan aquests aqui?) 

temps de new year a Cambodja...

Tornarem cap a Siem Reap, descansarem de visites i ens concentrarem a mirar cap al nord, a configurar la ruta per enfilar el Mekong i parar a Kompong Chan i Stung Treng, que el khmer new year porta vacances pel personal i les companyies de busos no són tant eficients en dies festius..

Tsui & Moon hot pot

Parades per experimentar quelcom més local, per acomiadar-nos dels cambodjan s que tant bé ens han tractat les darreres setmanes, per assaborir nous plats com el bobor (rice porridge), un hot pot, kyteow (noodle soup) amok (petits filets de peix, enbolcallats entre fulles de banana i amb una espËcie de llet de coco amb toc de lima)... si si, deixeu córrer la imaginació!

Parades per divagar en el riverside de ambdues ciutats, per trobar la calma, per sentir altre cop les sensacions del sud, l'aproximació dels locals per descobrir-nos als foranis. Per mostrar-nos contents el que tenen per oferir, per tastar...

Tornar a recordar les olors de les diferents parades del mercat, venent tot tipus de productes (frescos o no tant...) i assaborir (posats a salivar) postres deliciosos i kilos de mangos.

" A robar carteraaas! " en versió Cambodja...

...

I arribarem a Laos. País de la calma, de la hamaca,... del chill. 

Baw pen nyįng (no problem...) 

Si Phan Don... chiiiiiiiiill

La primera aturada tot creuar la frontera (i enrrabiar-se per haver estat estafat pel propi conductor del minibus, 10 dòlars timats el molt... ) serà a la zona de Si Phan Don, o les 4000 illes.

Durant la estació seca, el Mekong veu disminuït el seu cabal i aixi deixa entreveure milers d'illots, que dónen nom a la regió. Ens allotjarem a la big island, Dong Khong, en una guest house vora el riu, amb unes vistes impressionants a preu de cost, per marcar-nos un luxe que agrairà el nostre karma.

Perquè a Don Khong el temps passa lentament, els cotxes no existeixen, les motos no abunden i les hamaques reinen a les porxades de petites edificacions que segueixen la riba del gran Riu. 

Relax, calma, chill que em recorda als amics Kevin i Thibo, allà a NZ, quan en feien referència per no donar-se pressa inútilment a un viatge que reclamava aquells moments de "atura't, reflexiona i gaudeix un minut, si-us-plau..."


Amb una bici i sense creuar-nos amb gaires vehicles de motor, recorrerem la illa per la única carretera on les vaques pasturen sense immutar-se, per gaudir de vistes d'arrossars kilomètrics, cabanes de fusta que semblen enquistades en els 60, com si per la gent aqui no hagués passat el temps o bé hagués passat mentre dormien infiniiiiites migdiades entre hamaques...

Les postes de sol tornen a ser, com no, espectaculars.

Laos...

Laos i la seva gent afable, amigable, ... donant-nos una càlida i sincera benvinguda.

Laos i el relax, el ritme pausat, les presses inexistents... la negació a l'estrès.

Laos i la satisfacció del consell ben escoltat, de la ruta ben dirigida.

Laos com a nou país per descobrir. 

Laos per perdre's-hi.

S·bqai-dīi!!

Serà fake" Pepsi... Sabaidee!

La calida Cambodja...

Calida i xafogosa. Clima humit i desgastador... 

tarda de chill i blog...

Guest House a Koh Kong. Dutxa, smothie' i meybes' amb vista panoramica limitant amb la frontera amb Tailandia. Sud oest de Cambodja, paÌs diferent a totes bandes del Vietnam... 

Menys poblacio, mÈs original. Menys turisme (concentrat en visitar Angkor suposo), mÈs autentica. Menys grans turistico-complexes' vorejant un mar tranquil, mÈs net, mÈs pur, mÈs salvatge...

Calida Cambodja sobretot per la gent, el gran actiu del PaÌs... Servicials, educats, curiosos, originals, somrients... No deixen de tractar-te gentilment, d'intentar intercanviar alguna paraula en anglËs i sorprendre's si en pronuncies alguna en khmer.

si no somrius amb ella...

Contemplar les mirades, els gestos facials, els somriures... d'homes i dones, joves i grans, perÚ sobretot de la canalla. Somriures encantadors, hipnotitzadors,... inocents, com els "helloooo!" que pronuncien els petits quan passes per davant de la seva cabana amb la moto llogada (com no) perdut entre camps d'arrossars tot buscant temples o llacs 'secrets'.

Com cita un cartell publicitari que no vaig arribar a fotografiar: "Protect our big treasures" acompanyat d'una imatge d'una nena somrient, com no, amb cabells despentinats i mostrant unes dents perfectes blanques q¸asi de marfil. 

"Protegeix els nostres grans tresors", fent referËncia al tursime sexual, Ès un dels grans problemes de paisos pobres com Cambodja, on no resulta difÌcil veure old westerns (que em perdonin el topic, pero els tÌpics anglosaxons panxuts de ketchup i cervesa) amb joves asiatiques de la ma. Un no vol fer judicis previs pero, en un 95% dels casos no sembla que hagi "triumfat" l'amor que dirÌem...

...

national museum, Phnom Penh

Creuavem la frontera amb la Tsui en direccio a Phnom Penh a finals de marc. Capital vora el gran riu... Centre neuralgic d'un PaÌs en vies de desenvolupament. Temples, pagodes, royal palace, monuments, places... menys concurregudes, mÈs espais per passejar, sense tanta moto, sense tanta botzina,... refrescar-se sovint, airejar-se... respirar. 

Viatjar amb una xinesa del Canada titulada en historia de l'art et porta cap a la universitat i museu de velles arts de Phnom Penh. Edifici colonial d'estil francËs (com molts racons de la ciutat) entre obres d'art de joves cambodjants prometedors o escultures antigues rescatades de temples perduts del PaÌs. 

Central market per degustar barbecues a peu de carrer, nou estil de cuina i nous preus (mÈs barats si cap!). Allunyant-nos un xic del centre abundant en backpackers, shops fetes pels turistes i exËrcits de conductors amb el ja tÌpic "tuk tuk Sir?", oferint transport en una espËcie d'ampli remolc anclat a una 125 tot decorat (a vegades orterament', algu ho havia de dir) per moure's comodament per la capital. 

DesprÈs de 2 dies de 'city', amb la Tsui arribarem a l'orfanat tot viatjant en un malanomenat bus (van farcida literalment de gent) per una setmana de voluntariat. Coincidirem amb la Clemence, una noia francesa de 19 anys amb ja 5 mesos d'experiËncia en orfanats pel Vietnam.

Del diari de vaitge n'extrec una petita reflexio escrita en un d'aquells moments on el cumul de sensacions i experiËncies Ès tan gran que evoquen a paper&bolÌgraf per no arribar a enrrabiar-se en un futur per oblidar lo' viscut.

...

"Sona musica tradicional cambodjana de fons... La gent de la vil.la celebren el casament d'un dels seus amb una festa que sol allargar-se 3 dies.

Recinte amb escassetat de recursos, obviament. Dutxes amb galledes d'aigua provinent de pous, sense aigua corrent. Plats deliciosos amb base d'arros. Sempre arros. Els mangos i cocos es recullen, tallen, buiden i gaudeixen a ma, directes del jardÌ. No utilitzen paper higiËnic i la brossa desapareix en fogueres. 

classes de terrassa

Al dormitori, humil i mancat quasi de tot mobiliari que els occidentals considerarÌem habitual, el ventilador com a company d'habitacio que m'envia un aire xafogos una i altra vegada... intentant compadir-se de mi i ajudant-me bonament a captar el 'son' vorejant els 30 graus.

Els mestres d'anglËs, (joves cambodjants estudiants de l'idioma que desprÈs s'encarreguen d'impartir a canalla amb pocs recursos) es despertaran vora les 4 del matÌ... doncs toca anar a rebre classes a Phnom Penh en dissabte. Si, aqui es viu seguint el ritme del sol. Sense mÈs ni menys.

Gent de les diferents poblacions de la provÌncia es desplacen en furgos farcides de persones, animals, productes i electrodomËstics per vendre al mercat de la capital.

Desfet del partit de futbol d'avui... descalcos entre un malformat terreny farcit de sots, pedres i vaques (amb el que la presËncia d'aquestes ultimes comporta.) 

fent de 4 classic... 

Ah! el futbol... opi del poble, llenguatge universal. Si un malalt com jo d'aquest esport defensara sempre Ès l'internacionalitat del mateix. Llengua no parlada per molts joves de diferents edats arreu del mon. No tancarem grans negocis entre paisos o companyies sense l'anglËs potser, pero en una patxanga' de l'esport rei "Ès facil entendre's"... 

espectadores de luxe...

Evocant al "tiqui-taca", primant el passing game des del porter (res de catenaccio' o box to box anglËs), ensenyant el que Ès un 'fora de banda', treure de porteria o el mÌtic 3-4-3 dibuixat en un terra que em fara de pissarra... fent referËncia a la samarreta amb el 21 que llueixo. Ah! el futbol... l'enyorava.

"Brother" em diuen les xiques i xics del centre. Com tambÈ 'teacher' els alumnes de les classes d'anglËs que amb la Tsui i la Clemence revisem que els mateixos mestres cambodjans no cometin errors. Sensacio nova la de fer de professor. Pissarra buida i 15 mirades atentes al que faras o diras per apuntar-ho seguit a un quadern de notes. Llegir i repetir. Imiten la nostra pronunciacio tot pensant que Ès la estandar i correctÌssima (amb l'spanish accent que gasto' jo... pfff). "

Com citava a l'inici de l'entrada, els somriures i lafectivitat dels petits i joves no tÈ preu. Aquestes mirades de curiositat, aquells gestos de timidesa quan et dirigeixes a ells per tal de que perdin la por a conversar en anglËs... aquella sorpresa que s'enduen en assegurar-lis que no, que amb 27 anys no estic casat ni tinc parella... aquell "see you tomorrow teacher" o "thank you very much" amb que finalitzen les classes. AutËntic, bo, amigable,... sincer. "

a Hein!

...

Pero descobrirem amb la vinguda d'altres voluntaries i voluntaris que l'orfanat-escola tÈ una altra cara. La cara fosca del sr.Kim, el 'manager' de la petita asosciacio, que aprofitant-se de la situacio farceix algunes classes amb estudiants de la vil.la tot oferint un nivell alt de qualitat en anglËs (a canvi d'una bona mensualitat, com no) quan es llueix de fer-ho tot gratuit i per gent necessitada. L'escut de petites contribucions no amaga una realitat en que la intencio que tÈ Ès treure'n profit a canvi del treball voluntari de viatgers amb bona voluntat com nosaltres.

Queda arribar a una conclusio plegats, entre els 7 voluntaris que som. Al dia seg¸ent (el mateix en que jo tenia previst deixar l'orfanat per seguir de viatge) abandonarem el malanomenat projecte d'ajuda per enfilar cada un el seu camÌ planejat anteriorment. En Moon, en Mathieu, en Thomas, la Tsui i jo enfilarem cap a Kep, tot buscant calma, platja, seafood i relax que ofereix el sud del PaÌs.

rabbit island, chill 10%

Relax, tranquilitat i bons apats de peix a la 'rabbit island'. Sense conills com Ès  batejada la illa, pero farcida de petits bungalows, hamaques i racons per nomÈs practicar el 'chill'. Zero massificacio, nomÈs lo' just en 4 paradetes per fer un moss, refrescar-se amb una freda 'angkor' o gaudir d'un massatge. 5 eurus per una 'escapada' amb en Mathieu i la Tsui (en Moon es quedara teclejant, en Thomas reposant d'un petit deajust estomacal (per estalviar-vos detalls) entre platges quasi verges habitades per quatre famÌlies locals que un no arriba a imaginar-se en cap moment 'estressats'. Si Kep en si mateixa ja Ès una poblacio tranquila, a la illa queda nomÈs que filosofar...

Mathieu... gran mate'!

I d'alla cap a Kampot, per llogar 3 motos entre 5 i perdren's pel Bokor NAtional Park i comprovar que en aquest raco si creix l'especulacio i el macroturisme (es pretenen carregar un parc nacional a base de mega casinos (en plan eurovegas...) i residËncies per a rics) i que d'aqui 3-5 anys haura canviat el relleu, i molt. 

Les vistes i la ruta, pero, es mereixen un matÌ d'hores de sol que ens fara lluir morenor (a alguns) i strawberry a altres. (Lobster Thomas i White shark Mathieu passaran a ser els nous sobrenoms...

vistes de video, oi MAt? 

Visitarem tambÈ les coves de Phnom Chhmork amb un grup de joves i simpatiquÌssimes guies, que dominen qualsevol idioma amb el que et dignis a comentar quelcom... i s'entusiasmen a aprendre el "hola que tal estas" i el "gracies" de rigor que m'esforco a ensenyar, que el nostre Ès PaÌs viatger i els sera d'utilitat... no?

Gaudirem d'un sunset' entre arrossars i palmerars, en imatges de postal dignes de moment 'reflex'. Cambodja encara Ès original, salvatge... encara deixa gaudir de moments aixÌ sense turistes a kilometres. I aixo que la idea la captem de la lonely... pero no sera tant popular per la resta com magic per un grup de nous coneguts com nosaltres...

Thomas, Mat, Moon, Tsui & me. I les 4 petites guies...

Ens separarem desprÈs de 5 dies plegats. El duet francËs partir‡ cap a la capital again, en Thomas esperar‡ vol cap a Austr‡lia i amb la Tsui ens dirigirem cap a l'est, a Koh Kong, frontera amb Tail‡ndia i propici per rutes en moto i ecoturisme. Ens citem per trobar-nos altre cop durant el viatge, qui sap on, qui sap com...

A Koh kong i amb la 125 visitarem el Peam Krasaop Wildlife Sanctuary, reserva natural de les mÈs importants del sudestasiatic, banc de diverses espËcies d'aus i un circuit entre mangroves d'allo mÈs curios. 

Conduirem entre carreteres quasi desertes, entre paisatges de muntanya i grans vistes rodejats de verd bosc blau autËntic als rius que abunden. Impagable mentre el sol es pon... a punt per gaudir de barbecue's al carrer i l'amabilitat de la gent local costanera.

Les rialles de la quitxalla tornen a la meva ment. Tornen per quedar-si... per evocar-me en un futur quelcom inocent, autËntic. Es pot viure amb poc i ser felic, curios. 

I riure... riure molt amb els foranis que s'acosten i gaudeixen de d'aquests moments que et recorden quan erets xic i tot era facil, facilÌssim... i pur. Sense obligacions i afanys, nomÈs esperant trobar algu amb qui jugar o, com ells, un estranger a qui tocar la barba perquË Ès abundant, extranya' i de iaios...

Es hora d'apagar el laptop prestat (que el meu q¸asi a mort...) finalitzar l'entrada i descansar, que dema toca partir cap a Siem Reap i visitar Angkor...

i celebrar el new year amb els locals... esperem.

"Sur sdei chhnam thmei" Cambodja.