Del Sud cap al Nord, sense perdre el rumb...

Que fàcil és inspirar-se per escriure una entrada al blog davant del Tasman Sea. Platja infinita de sorra negra com l'asfalt, la marea que es va retirant quan comença el cap vespre, la claror del sol que s'esvaeix i els tres companys de viatge entretinguts cuinant, revisant mapes, confeccionant pulseres artesanes que espero apropiar...

Tasman Sea, reflexió amb sunset'...

I el laptop per escriure una nova entrada per emagatzemar al bloc de notes (es preveu frondosa), i aprofitar el pròxim dia gris per perdrem per la xarxa i publicar de nou...

Una mica de reagge i tripop francès per recordar les últimes setmanes de Gener (que aqui és estiu!) i els paratges naturals visitats, recorreguts, adoptats per sempre com a postals a recordar.

L'última entrada semblava grisa, com els dies ennuvolats i de pluja que semblàven perseguir-nos...

Però el forecast ens donà una treba, la necessària per visitar com cal el parc nacional de Nelson Lakes. La primera tarda per pujar fins al lookout de les Parachute Rocks i al dia següent una caminada de més de 20km i l'ascenció al mount Robert (1500m) dónen peu a munts de fotos panoràmiques dels dos llacs del Parc i de les divertides escenes a l'hora de creuar rius i rierols tot fent el descens.

Nelson Lakes NP

Després de dos dies al Parc toca enfilar cap a la ciutat de Nelson i d'allà reunir-se amb els companys italians Cesare & Anna per visitar el Parc d'Abel Tasman. Com volguent tancar el cercle a la illa sud, ens convencem de fer l'excursió amb kayak pel tram costaner del parc que a l'inici de l'aventura (per aquells llunyans primers dies de desembre del 2011...) ens van prohibir el mal temps i els núvols de finals de primavera a Nova Zelanda.

Així, amb els amics italians ens disposem a llogar el kayak per un dia per vorejar les magnífiques platges daurades d'aquest maravellós enclau silvestre al nord-oest de la illa sud (brújula a mi!). La llibertat que s'experimenta a navegar' a rem per mar obert visitant petites illes i reserves naturals protegides per preservar la fauna que hi habita és inmensa.

kayak time...

nap time ...

Remar descoordinadament i com avalots novells (i sóc generós amb els adjectius) forma una imatge curiosa' dels dos kayaks enmig d'aigües clares i tranquiles d'un color blau intens. Tot i així, i citant als Manel, "ens en sortim" i després del kilometratge fet, un bon dinar i el 'nap time' són obligatoris.

La sensació que es té en arribar a la Ancorage beach (que adient aquest nom!) amb el kayak evoca la mateixa sensació (a escala eh?) d'aquells primers navegants (sr.Cook) que arribaren a aquest paraís natural fa segles. Tot i que Abel Tasman NP no és cap illa en si, deixeu-me somiar... 

with Mediterran style!

cel blaugrana...

La nit cau i el cel espectacular com sempre, blaugrana, de nuvols amb formes rabioses, dóna pas al capvespre ideal per deixar-se perdre per cales tot passejant i filosofant amb un mateix. Si, com deia al començament de l'entrada, mil moments ideals per tal que la imaginació aflori sola...

La tornada al punt d'inici la farem al dia següent seguint el track (toca caminar, que el kayak te'l recullen, (com la maleïda grua, vaja)) del Parc. 15km de camí entre rainforest, amb parades estratègiques (i de chill... s'ha de dir) en cales menudes i amagades, únicament accessibles a peu o kayak. Fer el mos i la migdiada com qui no vol la cosa en un paratge així és impressionant.

I finalitzem aquest parell de dies que bé es mereixen una celebració com cal amb els amics Thibo i Kevin (ells s'ho han perdut...) a base d'un bon sopar de pasta (Robertoooooo!) i un blanc de Marlbourough (que estem a zona de bon vi!)

[anècdota curiosa: control d'alcoholèmia tot passant per Motueka:
- Hi, have are you today? (el poli...)
- Fine, thanks. (aquest sóc jo...)
- Please, counter to five. (amb un accent kiwi que, per si no ho havia comentat, és complicadíssim!)
- W... w... what?
- please, counter to five.
- eh... ejem... (i bufo. com un 'tontolava que diria Gertrudis, a una màquina que no té cap mena d'orifici ni res, )
- Oh no. Please counter to five.
- Aps... One, two, three, four, five.

(I la màquina detecta, no se com, i dóna (òbviament, que sóc conductor responsable) 0,0!!)

- Don't worry, all european people do the same. Thanks and have good day!

el millor de tot és que, a la tornada, en l'altre sentit de la marxa, em tornen a parar i aquest cop, un altre poli em pregunta tot encarant-me la mateixa màquina que abans:

- What's your name sr.?
- Isaac, Isaac Escobar. (en plan Bond... toma!)
- And... where are you from?
- Catalonia (a fer País s¡ha dit!)
- ahhhh yes, I know. (ole tu, oleee tu!)

i dóno 0,0 i au... have a good day and enjoy. Simplement sorprenent!]

Hangover (pooooorca madonnna!) i dia de chill per recuperar-se, fer internet a Motueka (que té encant) practicar el shooting' a la petanca i preparar-se pel sopar (que pinta que avui allargarem la nit (again...))

Cat - Can - Fra - Ita - ... meeting the world

A la zona free' d'acampada ens reunim amb altres campervans, viatgers joves i entusiastes' com nosaltres amb ganes de compartir-ho tot. Val la pena aturar-se un momment, pensar en l'escena que s'està visquent. Cadires de càmping, rodejat de motxillers com jo, de països d'arreu com França, Italia, Rep. Txeca, U.S.A.... totes i tots amb l'objectiu comú d'intercanvi... d'experiències, de viatges, de birres, de música, de cultura, d'anècdotes curioses en visitar llocs, parcs naturals, ciutats d'arreu del món.

... Visiting' New Zealand, meeting the world...

si, sense cap aire presemptuós (o com carai s'escrigui) que no em crec qui sap qui... momés comparteixo una ínfima part de les sensacions en una entrada de blog que pocs (o molts m'agradaria) amics, familiars, coneguts... llegiran. Es viatja per un país i se'n descobreixen molts. I s'aprén d'altres, s'adopten idees per futurs viatges, et culturitzes i aprens a no fallar el proper cop en el model de ruta. Nous conceptes (wwooffing, couch surfing, viatjar a dit...), maneres de relacionar-se, perfeccionar l'accent tan típic amb l'anglès o familiaritzar-se amb el que tenen els companys.

Picton, ferry, l'estret entre les dues illes del País. Adéu al Sud, ple de natura, rutes, verd, fiords, kilòmetres a les cames... regió que m'ha acollit dos mesos de la meva vida que els hi devia.

I benvinguda a la illa nord, la windy' Wellington, el recull de la cultura maorí de New Zealand...

Illa nord, Tasman sea..

Els primers dies són de fer carretera, per allunyar-se de la zona poblada del sud, sense gaire encant (natural, vaja) i apropar-se cada cop més a la costa del mar de Tasman, de platges infiniiiiites i sorra negra i fina que envolta els penyasegats que la delimiten.

El primer stage el farem al parc nacional Egmont, amb el Mount Taranaki majestuós, com a centre i referència visual de la zona. 2518m de volcà, calmat durant segles per satisfacció de tots els excursionistes que, com nosaltres, busquen l'esperiència única de caminar damunt el cràter nevat.

Taranaki a la vista...

Ens enfrontem a 1500 metres de desnivell (que el car park està a menys de 1000m d'altura), a trams d'esllevissades, roca volcànica i cim de ratxes imponents de vent. La panoràmica de la illa nord de nova zelanda que s'obté tot ascendint és espectacular, amb estones on els núvols corredissos com a canalla, proven de posar a prova la resistència i orientació dels que s'atreveixen a pujar-hi. Proven d'amagar el camí, la fites... i cobreixen el paisatge com qui vessa tones de cotó fluix' sobre els prats verds de la zona.

Cim, fotos, satisfacció, àpat rodejat d'un grup d'excursionistes amb un expedicionari accidentat (oju a la muntanya! sempre recompensa però no perdona cap malpas...) i descens. Qüasi surfejant com a les platges australianes, que el desnivell i la sorra volcànica són prou relliscadissos per caure-hi de cul... (no ens vàrem pas salvar d'això, no.)

caminant en un cràter nevat...



2518m de volcà... al cim!



...i cap a Mordor, com al Senyor dels Anells o cap al Parc de Tongarino cabria dir. Ens espera ruta de km entre més volcans per gaudir d'unes de les vistes més populars i reconegudes de NZ.

Avui dia de relax, de reflexionar, de ser conscient del que s'està visquent a 20000km de Casa. Egoísticament t'acostumes a veure a diari paratges naturals sense comparatiu possible i friso per, a X dies d'acabar aquest viatge que s'allarga ja a 3 mesos, llegir aquestes línies que ara redacto per assaborir de nou les sensacions viscudes, l'aprenentatge fet, recordar l'Esco antic i reafirmar-se amb l'actual... viatjar de nou, des de casa, o la feina, o on coll--- pari.

Que l'esforç invertit s'ho val... i els que m'acompanyen i em llegeixen també s'ho mereixen.

Patagònia, Palestina, Cuba, Escòcia, Austràlia, NZ...

...

Toca posar més branquillons al foc de la zona d'acampada, que ens aixopluga del fred que invaeix el capvespre cada cop que el sol s'amaga.
I en Kevin haurà preparat la ruta per demà, en Thibo haurà acabat de preparar el sopar i la Gis ja pensarà amb els colors de la propera pulsera artesana que farà.

El grandpa' que escriu (amb 27 anys m'han batejat així, ves) es prepara per gaudir d'un bon àpat que m'ajudi a guardar forces per batallar a Mordor demà...

Cuideu-vos!

PD: a Casa tot es mou i això da bona pinta. Una abraçada i molts ànims a aquells que tiren projectes mastodòntics endavant. TOT el meu suport! a la tornada tocarà arremangar-se' ...

PD2: i una menció a un regal de reis rebut des de les aventures de Zipi&Zape per casa. Detalls que es mereixen detalls. Siguin a la distància que siguin.

Petons.