#cosesdelatur on tour!: les diferents cares del Vietnam...

Hoi An. Terrasseta i birra. Toca aprofitar el moment d'inspiració que intueixo aflora i escriure una nova entrada per al blog. Les diferents cares del vietnam... bé, les que he pogut veure fins ara. Tampoc vull semblar pressumptuós...

Good morning Vietnam...

Sembla despertar-se el país de cara al turista. De cara al motxiller també. Com el lema tan famós que es pot trobar en les sames' souvenirs: Good morning Vietnam...

Comencen a existir els backpackers, hostels, promos`per grups de joves, tours... pensant trobar la gallina dels ous d'or... després d'una post guerra complicada, troben al visitant com a una font de recursos.

Els preus, barats, poden ser atractiu fàcil, però rebre oferiments constantment pot arribar a "cansar"... Mai una paraula malsonant, mai un mal gest (faltaria més!) però un servidor no hi està acostumat...

Sóc de caminar tranquil, d'explorar, de conèixer motxillers com jo compartint una bia però també de refugiar-me llegint, escribint, reflexionant' quan sento que toca. I aqui, aquests moments, són difícls de trobar...

Trobant racons...

D'aqui a que els dies en que més he gaudit hagin estat els de llogar una moto, llogar una bici (a preus irrisoris, si) i perdre'm.

Obviar la lonely planet i fer carretera. Aturar-me allà on no hi ha rastre de busos a kilòmetres i fer un mos. Intentar interaccionar amb els locals, demanar consell sobre que és el millor que puc jalar', en aquelles tauletes de dimensions ínfimes (no parlem ja dels taburets...) i deixar-me envolcallar per l'ambient.

Ulls clucs m'observen curiosos... "i aquest que carai fa aqui?", però de seguida ho canvïen per rises, algun comentari que òbviament no entenc, i segueixen a 'lo seu'... m'encanta.

M'encanta veure com son els vietnamites durant el dia a dia, que fan quan surten de treballar (si treballen), veure com beuen molta cervesa (moltíssima, en serio) com riuen, com juguen (sempre amb calers pel mig) a billar, a una espècie de 'dames' o a cartes... i riuen tots asseguts en aquells mini-taburets, rodejats de Larue's, Tiger's, Huda's, Saigon'S ... Curiós.

...

Deixàvem la última entrada a Sa Pa, experiència enrriquidora que segurament té i tindrà conseqüencies en la resta del viatge. Potser no calia idealitzar aquells dies tan plens per la resta del viatge al Vietnam. No arreu trobaré un contacte tan proper amb els locals... però s'intentarà.

I tornarem cap a Hanoi, per fer aturada a la city altre cop i reservar un tour a Halong Bay. M'hi acompanyarà l'Stephen Klopp (alemany, per supost!) després de coincidir al dormitori del hostel i compartir alguna que altre birra gratis del backpacker (recordeu?). Coincidim amb el tipus de viatge que agrada fer i sabem, per avançat, el que ens depara al tour. També ho saben la Julia i en Daniel, parella d'austríacs que coneixem ja al vaixell.

Halong Bay...

Halong Bay... meravella del Mon.

Espectacular landscape. Milers (si, més de 2000!) d'illots sorgeixen de la badia tot configurant un paisatge que bé ha merescut ser una de les 7 noves meravelles del món. Navegarem junt amb un grup de 15 joves (Sweeden, USA, Canada, Austria, ...) en un 'boat cruise' que li diuen aqui, entre aigües calmades i paisatge hiptnotizador durant 2 dies. La surprise cave, el museu de la perla, kayak time', les vistes impressionants des del vaixell... nit de karaoke, rises, i buffet amb menjar exquisit agrupat tot en un tour en el que si, em sento un xic desubicat...

I un xic de tristesa... Halong Bay es mereix ser una de les 7 meravelles del món, però s'acosta a la sobreexplotació. Masses creuers, massa pol·lució,... tothom intenta "viure'n de".Faríen bé de cuidar-ho un xic més (humil opinió...), ja que el paisatge, totalment recomanable!, és impressionant, però també es degrada...

...

i tornaré cap a Hanoi, arribant a temps per la happy hour del hostel. Per reservar el bus cap a Ninh Binh i allunyar-me del nord, cap a zones més càlides i recordant que si, està bé viatjar amb calma però la visa caduca el 28... eh sko?!

A Ninh Binh, volguent fugir dels tours mencionats, llogo pel mòdic preu de 3 eurus, una 125 per perdre'm per Tam Coc i Trang An.

Seguim de gira...

Tam Coc impressiona. Fotocòpia de Halong Bay però aquest cop a terra ferma, entre arrossars i navegant en un canal de poc mes d'un metre de profunditat.

El paisatge aclapara l'atenció... monticles sortits com si res de un terreny pla, gens abrupte, i canals i arrossars tot rodejant-los. Tinc com a conductora' de la barqueta que em transporta durant un parell de kilòmetres a una dona que si, rema amb els peus (molts ja heu vist la foto...) i sap poc anglès. Just per explicar-me que és local, que durant els últims anys això' s'ha transformat (i molt) i que ells estan contents que vinguem...

Tam Coc...

Conduirem fins a Chua Bai Dinh. I allà em faltaran les paraules, s'esgotaran els adjectius, es repetirà dins meu el pensament i la relfexió de ... "estan completament sonats aquesta gent!"

Temple, millor dit, templàs! o com cita la lonely "bombastich". Majestuós recinte digne de reportatges a la TV. Tota una cara d'una limestone mountain com li diuen aqui. Falten paraules i sobren imatges... una torre de més de 150m, més de 500 budes de pedra a l'escalinata que porta fins al segon temple. I així fins a comptar 4. I a l'interior de cada temple, budes gegants, daurats, i centenar d'asiàtics resant, pregant... i cap turista.

Cua Bin Dinh... impressionant.

Suposant que encara no hi ha tours al respecte, aquest cop si que les mirades son curioses i reflexen una sorpresa en creuar-me-les. Al pàrquing, fins i tot, s'extranyen en comprovar un western amb moto, vingut fins a aquest temple que poc té a veure amb la religió (imagino) que pensen que tinc. "Have you rent a motobike? cool!"

Somrient... sempre present.

...

I a Ninh Binh em pendré el meu temps, (en un hotel acabat d'estrenar), per connectar en directe amb Rac1, deixar-vos escoltar la meva veu i colar el nom del blog entre les ones del meu País (jeje). Anècdota curiosa, agradable i que m'apropa, tal i com dic al final de la conexió, un xic més a Casa. Sorpresa per molts, gràcies a totes i tots pels comentaris rebuts i als companys de Rac1 (que no crec que llegeixin el blog, però vull mencionar-los) per donar-me la oportunitat de ciber-interaccionar a 10000km de distància amb els meus...

...

Seguirem amb l'open bus fins a Hue, ciutat imperial. I allà visitaré el citadel, l'old quarter', en una espècie d'illa contruïda dins la ciutat que albergava el nucli antic i els edificis històrics de l'antiga capital del Vietnam. Palaus, ponts, teatres i temples condensats en 500m2.

Llogarem una bici i explorarem la zona, doncs és abundant en temples, pagodes i tombes d'antigues dinasties que governaren el País a començaments del segon mil·leni.

Detall de la tomba de Minh Mang

I com que aguardo forces, em decideixo a visitar les més allunyades, les tombes de Minh Mang i la de Khai Dinh.

Recintes inmensos, amb boscos, llacs, i places enormes pròpies. On resulta fàcil perdre's pels interiors i meditar, relfexionar i dedicar-se uns quants minuts en aquesta voràgine de viatge que estic seguint.

I aquestes, les conclusions, me les reservaré per mi... que per escrit tampoc es tenen sempre totes les paraules desitjades...