New Zealand... tan lluny, tan a prop...

Nova Zelanda...

sembla fàcil escriure el nom del país possiblement més allunyat de Casa. Qüasi 20000km em separen dels meus...

 

kiwis a la vista...

Inabastables com poques, ambdues illes ofereixen paratges realment únics. Possiblement no com a tals cada un per separat, però la proximitat entre ells es tan poca, que evoca a pensar en els 5 continents representats en un.

Au, introducció pròpia (que podria semblar treta de ves a saber on... jejeje) però reflexió veraç, que un (o sigui jo) no s'enamora fàcilment d'un 'landscape' com li diuen aquí al paisatge.

Dues setmanes sense entrada al blog (cuidadu amb la entrada que s'us presenta doncs...jeje) que venen a dir que si, que estic gaudint com un Sko quan guanya el Barça al Madriz (ohhhh, si, vaig dedicar temps d'aquest viatge somiat al futbol, opi del poble... el meu vici) però que també es deu a la cara i no habitual conexió a intelné en aquesta regió de les antípodes...

Gisu, Thibo, Kevin & me. 02/12

Vaig aterrar el passat 27/11, a la windy' wellington. Desesperació després de 3 setmanes de sol, platja, caminates en manga' curta i dies càlids. _Un vent que qüasi no deixa dormir i una rasquilla' d'aquella que convida a recuperar la jaqueteta del fons de la motxilla.

A la capital city m'espera la Gisela, no pas per parlar en anglès de bastons (que també!) sinó per seguir la ruta que ja va iniciar setmanes abans i la següent parada de la qual é sla illa sud. Així, sense ni molt menys menysprear la illa nord del país (au, totes i tots a Google maps per veure que NZ té dueeess illes i Wellington està al sud de la illa nord!) ens encaminem amb els seus amics francesos, Kevin & Thibo, cap a Picton, punt de partida real de la ruta en campervan,

Setmana de relax, per gaudir aquest cop de viatjar en companyia (tres setmanes sol a Australia i tal com sóc... la sociabilització em mancava!) i per resituar-te amb noves costums, nou accent anglès dels kiwis (així els diuen als nova zelandesos) i vida "chilllllll bro'" o "amb caaaaaaaalma tet".

Semblem un imant per la resta de campervans... cada dia dormitem acompanyats d'altres aventurers (la majoria de parla francesa) que fa que els dies passin volant. De Picton a Nelson, de Nelson a Abel Tasman Park, i anar-hi anant.

Farewell Spit... turons verds

dunes amb en Thibo...

... i platges infinites. Amazing.

Una parada a Farewell Spit per exemplificar que té per tu Nova Zelanda. I ho podeu comprovar a les següents fotografies... Totes de la mateixa tarda en una caminata de... 2hores aprox.? Sense paraules.

Turons verds que evoquen a l'enyorada Escòcia on vaig viure 9 mesos... platges inmenses de sorra blanca (ohhh Cuba...) després d'infinites dunes (encara estàs aqui Golden Coast?) que recorden els deserts per enfilar un camí entre bosc de tornada al cotxe.

Amb els dos amics francesos parant a Nelson per tal de trobar feina amb la working holiday visa per unes setmanes i així pagar-se la resta de la ruta, decidim amb la Gisela de llogar una camper a Christchurch i seguir voltant cap al sud.

Christchurch o la ciutat fantasma... ja que el malaurat terratrèmol que va saccejar aquesta bonica ciutat de l'est (bé un moviment sísmic no, milers d'ells però 3 de gran intensitat) fa que la ciutat presenti un aspecte desolador, on els més afferrats als records volen reviure-la entre cartells de 'on sale' escampats per les diferents parcel·les.

la Vaneeeee!

Campervan (batejada com a Vane... pregunteu a la Gisu el perquè...) i cap a la península de Banks, on la bonica Akaroa ens espera. Com una roda dentada farcida de bays', els paisatges des de la carretera ja provoquen les primeres parades per a fotografiar. Un petit ensurt amb la van (un fusible fos, vés quina cosa) ens fa fer nit (pagada per la companyia, of course!) a un backpacker d'allò més acollidor. Mentre en Bruce el mecànic (que oju, ens va remolcar la nit anterior i el tiu conduia amb pantunfles' jejeje) acaba de posar a punt la van, visitem aquest poblet a migdia infestat de turistes.

 

Mount Avalanche. Orgull Seny' a 1838m

Parada a Christchurch per cantar les quaranta a la companyia (ens retornen el dia 'perdut?) i cap a Arthur Pass. Parc Natural  al centre de la illa sud on el poble del mateix nom és l'inici del tremping (així li diuen al trekking, o caminata els NZ) plegats. Dia assolellat, zero vent que ens porten després de 1100 de desnivell fins al pic de Mount Avalanche de 1838m (gens malament eh?)

Vista magnífica de 360º dels alps NZesos on la neu blanca brilla per damunt d'un paisatge on només es visualtizen muntanyes (i estem en una illa!)

calma i pau (en companyia) als alps NZesos...

D'Arthur Pass cap a Greymouth costa oest, i d'allà ambla intenció d'avançar cap al sud, en un gir al sentit contrari de les agulles del rellotge per evitar masses de turistes que acostumen a rodejar aquesta illa a mitjants de desembre.

Hokikita gorge (perjuro que no s'ha retocat la foto)

Parada a Hokitika Gorge, on uns gorgs d'aigua de color blau-turquesa evoquen al Carib i fan alucinar literalment als visitants. Com és possible aquesta textura de l'aigua? Sembla un batut amb toc de blue tropic (i perdoneu el tic licoreta'... jejeje)

Okarito i els primers glaciars (records de la Patagònia eh Dani?) ens esperen a poc més de 100km de Greymouth. Per evitar la processió de flashos asiàtics en la cminata típica per veure el Franz Josef glacier, pujarem al cim de Alex Knob a 1300m (un altre desnivell de 1100m) per obtenir unes vistes impressionants de la magestuosa llengua' de gel que segons llegendes maorís són fruit de les quantioses llàgrimes vesades per una nativa en perdre el seu promès (ohhhhhhhhhhhhh...)



Des d'Alex Knob es veu el mar...



... i el glaciar Franz Josef.

Les fotos des del cim impressionen. Sembla impossible que, només girant la mirada 180º contemplis a la llunyania el mar (a uns 20km) el poble de Franz Josef als teus peus i a la teva alçada a uns 1300, 1400m hi hagi un glaciar de km. de llargada... buffff "that's New Zealand".

Encara encisats per les vistes, retornarem a la zona d'acampada on coneixerem a la Maite i Iker (si, que típic per 2 bascus, no?) L'estelada a la Vane fa de nexe d'unió aquest cop entre aquests dos països agermanats. Riuades d'informació sobre el país (porten aqui 10 mesos!) fa que tinguem les següents parades més que planejades. Eskerrik asko Maite&Iker!!!!

Iker, Maite, Gis & me. Basc & Catalan countries!

Diumenge 11 pel matí, a Casa és dissabte 10 i hi ha derbi. Me'l posen al bar i totes i tots sabem el resultat 1-3! i que quedi per la posteritat! A 20000km la sama amb el 21 dels botelloning llueix com mai (gràcies amics!) i la victòria ens porta a dia de bar amb els amics euskalduns. I ja sabeu com va això... tertúlies i filosofades per arreglar el món no sense oblidar les nostres arrels (de germanor amb el País Basc) que porten fins a l'hora de sopar.

I aqui la nit d'ahir, que acaba a rondant la 1 de la nit (usti, però si acostumem a fer nones a les 10!) amb nous companys veins de camper tot recordant l'inici d'un acudit: "s'ajunten dos gallecs, dos bascus i dos catalans a Nova Zelanda i..."

...

Plou, a la Bahia de Jackson tot camí de Wanaka i Fiordland.

Plou i m'agrada, segons com, perquè aquesta calma redacta aquests paràgrafs

Plou i em recorda que s'ha d'aprofitar al màxim aquests instants en aquest país maravellós

Plou, son vora les 8 i em toca fer el sopar.

Salut i kiwis!

rises' un dimarts 13 qualsevol a NZ...

PDs...
Un record per tota la gent del Casal del Quico... celebrant 11 anys de lluita per la vil·la i el Baix Montseny.

Un altre menció a la family bastonera. S'acosta el sopar de fi d'any i no estaré allà (i s'enyora!). El capde Menach* ha complert aquest 2 anys!!!! salut!

i la darrera d'aquestes (i estan a principis de desembre) per la Rous (perduda pel Pirineu) que celebra els 26 entre felicitat, segur! Cuida't!

Brisbane i les illes de la costa est. 'Lo bo' es fa esperar...

Bé, elblog mig oblidat... més d'una setmana sense escriure... però la intenció de manter-lo viu persisteix eh!
La última setmana ha estat d'allò més intensa, amb tours cap a les illes de la costa est i centenars de km recorreguts amb l'Smartie.

Es fa difícil començar aquesta entrada parlant de Brisbane, l'ultima parada de la darrera entrada a aquest blog.

Brisbane bridge & skyline

Ciutat cosmopolita també (com Sydney) però habitada per milers i milers de persones 'en traje'. Si, podria ser la business' capital del país.
Un skyline impressionant i integrat en una zona geogràfia de turons i un riu sinuós, que dónen a entendre l'enorme complicació de fer créixer

el nucli urbà com aquest.

Aparcar resulta impossible i si més no caríssim, pel que buscarem un backpacker en condicions i deixarem de dormir a la campervan per dos dies.

Relax als jardins botanics

Em confesso no molt amant de les grans citys, pel que segur m'hauré deixat mil coses a visitar que aconsella la lonely planet.

Un passeig pels jardins botànics, un altre seguint el curs del riu per gaudir de l'skyline i els diferents racons ja preparats pels 'runners' fer una parada en el matí d'exercici.

Des de la city em decideixo a treure rendiment a la última setmana que em queda (si si, ja en fa 3! que sóc aqui!) i mirarem de seguir le consell dels amics 'aussies' Stefi&Rusi i passar uns dies a Fraser Island i les Whitsundays.

km fins a Hervey Bay, per tal de trobar el millor tour operador (el millor?... no! el més econòmic! jejeje) per visitar la illa.

Em decanto per un tour de 3 dies/2 nits tot inclòs. Aquests tours son la millor i senzilla manera de visitar Fraser, doncs aquesta illa és coneguda per ser l'únic espai al món d'aquesta magnitud on el rainforest' creix damunt la sorra fina i blanca de la illa.

Fraser Island family...

Però es que la illa té vora 100km de llarg i en algunes zones uns 20km d'amplada, pel que dóna peu a perdre's pels seus racons.
El tour ofereix guia i 4x4 per moure's durant els 3 dies. Aquest es converteix en l'únic mitja viable per visitar la illa, doncs TOTS els camins tenen el perill de quedar-se 'stuck' que diuen aqui (encallat entre la sorra, per tot el que comporta).

lake McKenzie

I aqui faré un stop. Un stop per carregar algunes imatges de paisatges paradisíacs com platges kilomètriques per on conduir, racons inversemblants com llacs inmensos d'aigua dolça en els que poder banyar-se, combinacions impossibles com arbres milenaris creixent i arrelant-se damunt de sorra fina i blanca...



Però el gran plus, el gran què d'aquests dies el posen les persones. Un grup de 15 desoneguts amb el que, ja des del principi, conectem naturalment i no deixen d'aflorar les 'rises' en grup... A dies vista, (com avui que redacto l'entrada al blog) t'adones del que realment t'emportes del viatge a banda de contemplar paisatges només vistos al National Geographic..

 "El turista canvia de moneda,... el motxiller intercanvia experiències." Preparar una barbecue amb anglès (aficionat gunner!) i una noia de Hong kong, compartir anècdotes musicals amb una noia noruega, fer de copilot a l'estil Moya amb un alemany o jugar a "qui es més mafiós" entre un italià de Sicília i el meu cognom (si, els Escobar més coneguts son els de Colòmbia, jajaja)

Adoptant, com no (amb el gran Matteo!), el rol d'animadors del grup, la relació entre els 15 es fa més propera i passem les 24 hores plegats. Cuinar els àpats, muntar el campament de nit, veure plegats la sortida del sol entre dingos,... fins a empènyer el 4x4 quan es quedava 'encallat' a la sorra. Tot sota un sol esplèndid i més de 30º... ideal per finals de novembre eh?
 

21/11/11 04.35am ... sunrise

Rises, fotos, jokes' i més rises fan que els 3 dies passin volant, acordant encara que sembli impossible, veure'ns en un futur proper. Si, si d'aqui en treiem totes i tots cases arreu del món on allotjar-nos quan viatgem... serà genial!

Es fa difícil acomiadar-se però #cosesdelatur on tourha de seguir endavant!...

1000km per arribar a Airlie Beach, on apurant a primeríssima hora del matí (si, a voltant de les 7) recorro els diferents backpackers, hostels, agències... intentant trobar un tour on encabir-me per sortir a navegar a les Whitsundays durant 3 dies 2 nits...

Miracle o no, el trobo i 3 hores després d'aparcar la Smartie i preparar (bé, reciclar) la motxilla de Fraser ara per les whitsundays.

25 persones i un veler... el resultat del mix ja us el podeu imaginar. Encara que si haig de ser franc... el format Fraser va ser de 10! insuperable!

Gent d'Holanda, Alemanya (Austràlia està inundat d'alemanys!!!), França, USA, Itàlia, ... i els primers espanyols que conec! Un canari i una zamorana amb els que fem bon coleguisme*... jejeje
Platges paradisíaques, snorkeling entre peixos de mil formes i colors, nedar (bé no, contemplar com habiten la platja taurons i ralles) entre aigües cristalines i platges de sorra finíssima (única al món) que desapareix en minuts només pujar la marea...

Whitheaven Beach

Whiteheaven beach és el summum de tot això... val la pena matinar per ser els primers en arribar a la illa i no perdre's un paisatge com aquest a soles...

 Les tertúlies al 'spank me' (nom coxondu' per un boat... no? jejeje) són recurrents, filosofant sobre l'estil de vida de cada país i relexionant (qüasi fent un miting) de la diferència entre spanish & catalan. Sembla mentida com coneix la resta del mon el tema però només fins a quin punt* Catalonia is Barcelona and the suburbs? You like toros', isn't it? you hate spanish people?
Mils de preguntes que et fan sentir orgullós de pertànyer a un País com el nostre i defensar una llengua, cultura ... i parlar-ne arreu del món.


Després d'aquest paràgraf reivindicatiu (que relament tenia ganes d'escriure) el viatge segueix 800km més al nord, cap a Cairns. On el diumenge 27 agafo l'avió cap a New Zealand.
 

un altre stop - New Zealand eh?... l'altre punta del món, el país somiat sempre, ... i ara mateix ja hi tinc els dos peus.

uffff...

amb Gisela, Thibo & Kevin a Wellington

Perdoneu si trigo a fer una nova entrada. Això promet molt i internet passarà a segon/tercer pla...

una abraçada per tothom!
salut i kiwis!

I need a dolar!!!  

Platja a ple Novembre... Lamington NP - Sprinbrook NP - Gold Coast

Dóna la sensació que era ahir que enfilava amb el rodalies en direcció aeroport de Barcelona i ja fa més de 3 setmanes...

Austràlia però, no dóna temps a entretindre't amb els records i vol que continuïs amb el non-stop per tal que la gaudeixis com cal. A 10 dies de volar cap a New Zealand (usti tu, te'n adones Sko?! em pregunto sovint...) queden molts km a fer (tants com 1700...i llocs per visitar)

Tornem però allà on ho havém deixat...

Lighthouse de Byron Bay

Byron Bay encanta al visitant per la combinació equilibrada de tranquilitat i ebullició en un poble costaner (si, malgrat tot té vora 17 mil habitants). En una destinació freqüent entre backpackers (motxillers), mostra les diferents cares a gust del visitant. Tot un passeig kilomètric arran de platja de sorra blanca i fina, amb les ja famoses barbecues, zones de picnic i el conegut Lighthouse com a punt més a l'Est del país.

Ja de vespre-nit, després de una migdiada de campionat a la platja (si, de platja i a 30º en novembre...jejeje) decideixo d'aventurar-me pels diferents bars en busca de sociabilització. Viatjar sol provoca un sentiment contradictori de "vaig al ritme que jo mateix marco" contraposat amb el de "usti, tinc ganes de compartir tot el viscut..." Emplenat el carrer principal de bars amb promocions de beguda + mean meal acabo al mateix que la nit anterior "Railway Friendly Bar" on la música en directe és de qualitat.

Allà conec el Ryan, australià cansat de la jet set de la Gold Coast (més endavant en parlaré) té previst d'instalar-se en l'equilibri de dia-nit que ofereix Byron, on la gent no té "tant pujats els fums"...

Deixats endur per la conversa acabem entre pints' als diferents bars del poble i les rises entre les diferents costums dels nostres països són freqüents. Gran paio el Ryan, que s'ofereix a donar-me classes de surf. (impossible per mala sort, doncs si em quedo més dies a Byron desajusto un timing de viatge ja prou 'enquadrat'...)

Ja "cansat" de sol i platja (irònicament*) enfilo cap a hinland a gaudir de més National Parks. Amb base a Murwillumbah (pocs pobles amb nom més extrany hauré estat...) enfilaré trekkings cap a Lamington i Sprinbrook NPs.

Natural Bridge, Lamington NP

Rainforest', aus i rèptils silvestres i formacions com el 'Natural Brige' a Lamington Parc mostren altre cop l'enorme riquesa natural d'Austràlia. Conviden doncs a viatjar entre platja i muntanya sovint (de Byron a aquests Parcs hi ha escassos 70km)

Els trekkings i bushwalks, estan arreu marcats i no dónen peu (mai millor dit) a perdre's. A més, tots els parcs ofereixen punts d'informació suficientment elaborats i cuidats per tal que puguis identificar cada un dels elements que et trobes en caminates de 2 a 5km aprox.

Descansant a un càmping d'allò més surrealista a Murwillumbah (aquest cop triar-ne un de barat té les seves conseqüencies... ;-( començo amb una excursió al mont Warning, de qüasi 1200m. Aquest cop si, l'excursió demana més esforç en una 'ascenció' més llarga de 10km (entre anada i tornada) amb un fort desnivell final. Les vistes en fer el cim, però, són espectaculars!

Mont Warning ... "cuidao'! "

rainforest Sprinbrook NP



i el cim!














Springbrook NP ofereix també vistosos 'lookouts' (miradors) i waterfalls com les de Purling Brook, un salt d'aigua de més de 100m d'alçada amb unes vistes impressionants que bé valen els 6km de caminata...

Després d'aquests dies envoltats de paratges naturals i de caminates per mantenir-me una mica en forma (això de no fer esport es nota...) Tornem amb l'Smartie cap a la costa, per enfilar la famosa Gold Coast i la mítica ciutat de Surfers Paradise...

Surfers Paradise

Platges d'insomni on omplirles seria tota una quimera... skyline de vertigen i milers de turistes en una versió a petita escala de L.A.

El culte al cos és com una espècie de manament a la Gold Coast. Realment un mateix s'ha de treure tots els complexes de sobre per no acabar amargant la cerveseta amb la barbecue arran de paltja.

Amb aquest nom, (Surfers Paradies) dóna a entendre qui pobla realment les platges...
Així, caurem en la temptació i provarem de fer unes hores de classe d'aquest esport que tant i tant es practica aqui on, les condicions de les platges son ideals per a 'lliscar entre les onades'... doncs son infinites.

Gaudint les hores de surfeig (o l'intent, vaja) fa adonar-se'n un mateix de la dificultat que comporta ja no surfejar, si no que mantindre's enpeu damunt la taula.

Acabada la classe compartida amb gent d'arreu del món (xinesos, coreans, anglesos, americans...) enfilarem cap a la city de Brisbane!

A veure que em depara...


cuideu-vos molt!
abraçades a tutti!


No podia fallar en Jamiro al meu Ipod:
You give me something!



El viatge és el camí... Barrington NP, Port Macquarie, Bayron Bay

Qüasi 1200km en 6 dies... La veritat és que pot semblar molt pensant que estic de vacances, però el país s'ho val.

 

hora de sopar... port de Forster

En moments en que la quantitat de llocs, platges, paratges a visitar supera el temps disponible, un mateix es perd dins la Lonely Planet.
"We recomend to visit..." "amazing place..." i suma i suma... Això fa que, si no pares a temps, pugis i baixis de la Smartie per fer centenars de km sense adonar-te.
En un non-stop week (i perdoneu totes les expressions en anglès, però si aquest blog ha de reflectir el viatge és així com em surt...) vaig fer parada a Forster, poblet coster per tal de dormir just abans d'enfilar cap al parc natural de Barrington. Sense deixar de banda els àpats (això si!) enfilo cap a Gloucester per informar-me de les diferents zones d'acampada que pot oferir el parc.
D'allà, a la oficina de turisme (impecable el servei, a tot poble on puguis arribar! #perdoneuperoalguhohaviadedir) trec en clar diferents caminades i lookouts* (miradors) que ofereix aquesta reserva a uns 70km aprox de Gloucester.

Barrington Natural Park

Una hora llarga de trajecte per arribar on el paisatge és una delícia. Sorpèn com de inmensos son els parcs naturals aqui (i que consti que m'estimo molt els meus (montnegre - montseny) però clar, estem parlant d'Austràlia! jejeje

El paisatge canvia en un no res, ara toquen prats, turons verds que semblen camps de futbol rasurats al milímetre (riute'n del Bernabeu!) i que evoquen a una aturada per capturar instantànea. I si, dec portar més de 300 fotos (no faré passi' a la tornada, tranquils!) però val la pena!

Petita decepció en comprovar com, en la zona d'acampada prevista a Devil's Hole, no hi havia ni una sola ànima. Els plans van girar cap a "no em penso quedar a dormir aqui sol, amb aquest nom"...
Giro cua no sense abans parar a tots els lookouts previstos i au, 100 km més a l'esquena (si, la smartie no és un enginy de comoditat que diem) i arribada a Port Macquire.

Ara si és temps de fer 'stop'! Descansar, dormir, buscar el millor camping relació preu-qualitat, facebookejar i prendre'm un dia per a mi! Bé, fer dissabte a la furgo (vaig endur-me tonelades de pols de l'anterior parc), bugades, running i relax...

Així trobo el Big4 holyday, on realment, s'està de perles! Amb un sopar com deu mana, (diga-li déu, energia, ente, ser... que més dóna!) em proposo el dia del koala per demà. Si si, tal i com llegiu! Visitaré un parc semi-salvatge i l'hospital de koales de la població per veure in situ aquests animals tan curiosos...

la tant buscada foto...

En el parc em sento realment com un guiri' (i mira que procuro evitar-ho...) i a l'hospital de koales realment interessat en com els cuidadors (voluntaries i voluntaris) dediquen el seu temps a preservar una espècie que, amb l'enorme creixement de la població al país, és veu afectada.

Cuidadora amb un koala

Un cop acabat el koala day, em deixaré perdre pel poble. Aprofitar els estants que tenen a les platges per fer un home-made barbecue... Aquests australians s'ho munten molt bé. A cada platja (no exagero) tenen una espècie de cabana amb una o dues planxes. En prémer un botó, aquestes s'escalfen per tal que hi puguin cuinar les inquantificables tones de carn que deu consumir la població.

Deixant de banda l'exageració, dóna a entendre el concepte que tenen de live friendly'. Mentre ho deixis tot net i en facis un bon ús, això ho tindràs disponible sempre... i gratix! (Penseu que seria possible a casa nostra? Aqui deixo la pregunta...

Port MacQuarie, lamb steak' davant del Pacífic

Arriben però moments de nostàlgia. Ganes de compartir estones de barbecue, relax, una birreta a les desèrtiques platges de sorra blanca amb molts de vosaltes (que llegiu el blog, segur!) Tet, t'en faries un fart de gaudir entre carnaca! jejeje
I veus grups de joves, amb les seves neveretes plenes de ... (bé, ja sabeu!) i au, a passar les hores davant del pacífic! ... veieu com si que us trobo a faltar!!!

Però bé, deixaré projectes com aquest (barbecue a la platja) per la tornada a casa. Toca agafar un llibre, el diari de viatge (plasmat en aquest blog) o simplement deixar passar el temps davant de les inacabables crestes de les onades que una i altra vegada repliquen a la cala.

Deixarem de posar-nos nostàlgics i pensarem altre cop en reempendre la ruta. Queden 15 dies (que?? merd...!! jejeje) i més km a fer! així que enfilarem la motorway 1 cap a Byron Bay!

Parada a Coffs Harbour

Dimecres de kms...(que ha fet el barça? que passa a casa nostra? continua plovent?) amb parada per gaudir de les vistes de Coffs Harbour i dinar, arribo de nit (bé, vora les 9...) a Byron per just aparcar en lloc poc visible i veure aquest famós poble costaner conegut per la seva animació i nocturnitat!

platja a 10 de Novembre...

No decepciona en aquest sentit, en un tres i no res ja em trobo amb una pint' de Carlton en el Railway Bar on amb la música en directe m'adono que pocs australians habiten la nit aquí...

Sembla realment que en aquest poble tothom està "de pas"...

Despert ja (tranquils, no vaig allargar molt la nit...) miro el termòmetre de la farmàcia i ... carai 34º!
Déu ni do per un 10 de novembre... no??

Vist en un banc de Byron Bay...

i la nit passada va sonar Dan Hannaford al Railway Bar de Byron.

una mica de música local...

Salut família!

Manly, les Blue Mountains i l'inici de ruta amb l'Smartie!

Els dies a Sydney passen volant... Amb els grans amfitrions treballant d'allò més, (No és fàcil mantenir el nivell de vida que porten els australians a la city) intentem combinar-nos-ho per tal de gaudir d'estones plegats.

Platja de Manly

Partidet de futbito' al Carmichael Park i excursioneta a Manly, per veure els amics australians (Tally i Jimmy) en la que serà la primera de les famoeses barbecues' aussies'. Es nota que son bona gent, d'aqui a que l'Stefi i en Russi hagin decidit d'anar a viure amb ells. Estaran més còmodes i estalviaran en el lloguer...

Deixant el continu moviment de la ciutat enrere, m'escapo dos dies al Parc Nacional de les Blue Mountains. A poc més de 140 km de Sydney, es troba aquest parc amb infinits accidents geogràfics per descobrir. Amb 2 hores de tren a Kattomba, i l'encert de escollir el Backpacker "Flying Fox" inicio dos dies de 'tocar natura'... ja només en el registre, conec a la Iris, una dona suïssa que també acaba d'arribar i que m'acompanya en ambdues excursions.

Three Sisters, Blue Mountains NP

En Ross, propietari d'aquest hostel tan recomanable (per preu i serveis) ens proposa per aquest primer dia, una excursió marcada en un circuit circular al voltant de les Three Sisters. Formació a la muntanya que rep aquest nom pels tres 'pics' que la formen.

Durant el camí trobem nombrosos salts d'aigua i camins humitejants acompanyats del so de la diferent fauna del parc. Amb tot, sembla a vegades que estiguis en mig d'una selva tropical.

Caminem durant 3 hores en un circuit amb força desnivell però les grans vistes finals s'ho valen. Les Blue Mountains, anomenades així pel color que adopten observades des de la distància, ofereixen mil 'bushwalks' o trekkings diferents, així com petits racons en que es respira gran calma i tranquilitat.

Ben enfilada la tarda, la Iris s'ofereix a preparar el sopar que compartirem en el petit i sempre 'friendly' menjador del hostel. Per normativa, es prohibeix l'ús d'internet de 6 a 9 del vespre, per tal d'afavorir la comunicació entre els motxillers.

Ja a l'endemà, decidim que farem una excursió a la Hanging Rock. Unes 2 hores de caminada bé es valen les impressionants vistes que es tenen des d'aquesta formació rocosa prop de la població de Blackheath (10 min de Katoomba)

Amb la Iris i en Martin (un altre suïs també del hostel) entretenc el camí sota un sol de justícia (si, aqui voregem els 30º ja...) tot practicant el meu anglès (oju!) i explicant-nos la vida. Podria arribar a la conclusió de que a Suïssa viuen bé, molt bé.

Ja a la Hanging Rock, la panoràmica de tot l'entorn natural que rodeja aquesta formació és espectacular. Ni un bri de humanitat. Sols, amb el silenci que aporta la zona i només interrumput pel fort vent que bufa. Ens la juguem i fem el petit-gran salt de un metre aprox que separa la hanging rock del penya-segat. Adrenalina per mil·lèssimes de segon. Llavors, la sensació d'estar en un pont penjant 'natura' impressiona. Però no més que les vistes. Les imatges parlen per si soles...



Hanging Rock ... m'hi veieu?



 

Acabada l'excursió és hora de tornar cap a casa'. Acomiadar-se del companys d'aquests dies i enfilar cap a Sydney. Els dies apreten i toca començar a enfilar cap al nord.

Dijous de lloguer i mudança (els Russiñol-Caviedes es mouen a Dee Way) en un dia de bojos que poc més i ens porta a l'estress. El lloguer de l'Smartie no resulta ser tan fàcil i la mudança (amb una propietària que 'té lo seu') tampoc. Al final ens en sortim com diuen els Manel, i passaré la última nit a la city al pis de la Tally i en Jimmy, a punt per començar a enfilar cap al Parc Nacional de Myall Lakes.



Smartie & me, i cap a la East Coast



Ben equipat...

Començo divendres matí direcció Newcastle, per superar aquesta ciutat cap al nord i prenc com a referència la població de Bulahdelah, la més gran dins del Parc Nacional de Myall Lakes. La zona, més verda de la que esperava, respira platja (tan de llac com de mar) per tots cantons.

Decideixo buscar el camping el més a prop possible del mar. Amb la idea de fer un banyet i contemplar els surfistes, em recomanen el camping de Treachery. Un cop allà, el paisatge enamora. I el Pacífic (perquè encara no ens coneixiem abans) em dóna la benvinguda.

Seal Rocks, una càlida benvinguda del Pacífic

Els australians són els reis de les barbecues... només cal veure l'ambient al camping. Són les 7 de la tarda i, mentre em preparo el plat de pasta, ells es reuneixen vora al foc (si, poden fer fogueres al càmping) tot fent cerveses (mooooltes!) i preparen per posar tota la carn a la graella que ells mateixos porten. Sembla com que qualsevol àpat que es mostri especial té que incloure kcal a dojo i litres civada de la bona!

Calma al llac Wallis

Aixecant-me ben d'hora (Guardiola dixit) 06.30h d'un dissabte! (com canvïen les coses eh?) em decideixo a reempendre la marxa direcció al llac Wallis per fer una parada a esmorzar.
Racó idílic per distreure's amb la calma del llac i per preparar la següent parada del 'on tour': Forster. De camí, la "Seven mile Beach" ...



 

Els surfistes, amos del Pacífic.



Sona a l'Ipod que (yeah!) puc endollar a l'equip de la furgo:
Daft Punk - Around the world!

Cuideu-vos família!